El pes de la sanitat pública
Quins factors determinen la disposició a finançar els serveis públics que té la població? Els estudis disponibles han documentat diverses característiques personals, com l’edat, el gènere o la ideologia política, entre d’altres. En un estudi que hem publicat recentment amb Dirk Foremny i Pilar Sorribas (Living at the peak. Health and public finance during the COVID-19 pandemic, publicat al Social Science Research Network) donem resposta a la pregunta de fins a quin punt una crisi sanitària com la del covid-19 canvia les preferències de la gent a l’hora d’augmentar el finançament del sistema de salut públic.
Mitjançant un qüestionari de 15 minuts que van respondre 1.097 persones de tot el territori espanyol durant la tercera setmana de confinament, vam obtenir informació sobre les preferències de la població en la distribució del pressupost públic en el moment àlgid de la pandèmia, que comparem amb els resultats de les mateixes preguntes incloses al Baròmetre Sanitari del 2018.
En primer lloc vam demanar als ciutadans que, segons les seves preferències, distribuïssin el 100% del pressupost públic en 9 categories de despesa: defensa, educació, sanitat, vivenda, pensions, transports, seguretat ciutadana, serveis socials i treball. I les persones enquestades van escollir destinar, de mitjana, el 22,5% del pressupost públic a sanitat, que se situava com la categoria amb més adjudicació de fons públics, seguida de la partida d’educació (amb el 14% del pressupost) i les pensions (amb el 13,5% d’assignació). Actualment, el sistema de salut rep el 15% de la despesa pública, set punts per sota de les preferències expressades per la població en el nostre estudi.
A més, el 60% de les persones situen la sanitat com la categoria a què destinarien la quantitat més gran de diners. A les dades del 2018 només el 30% de la gent consultada posava la sanitat com a partida principal i la diferència respecte al 60% actual optava per treball i educació, que rebien un 20% i un 10% més de puntuació.
En segon lloc, demanem als enquestats la quantitat d’euros al mes que estarien disposats a pagar en forma d’un nou impost destinat a finançar tres tipus d’avenços mèdics per fer front a pandèmies similars a la generada pel covid-19: els ciutadans pagarien 29 € al mes per finançar la recerca en nous medicaments, 35 € al mes per descobrir una vacuna i 58 € al mes per augmentar la capacitat de les UCI.
Tot i que les retallades aplicades el 2012 al sistema sanitari públic van passar relativament desapercebudes per a la població, l’aparició de l’actual pandèmia, així com l’espectacular resposta i el sobreesforç dels professionals mèdics, han despertat la consciència de la resta de ciutadans en favor d’un sistema de salut públic amb molta vocació de servei però amb una carència evident de recursos. Si aquestes preferències persisteixen en el temps, com a societat haurem de pressionar per aconseguir canvis reals en el finançament del sistema de salut públic, que, d’altra banda, no es podran materialitzar sense la força de la gent.