Pete Doherty dorm a Sarrià

BarcelonaFa dies que entre els veïns de Sarrià corria la brama que Pete Doherty és al barri. L’havien vist a la botiga del pakistanès de Bonaplata, al bar Can Pau de la plaça de Sant Vicenç, conduint una furgoneta a Clos de Sant Francesc. Tot això és cert: el líder dels Libertines i dels Babyshambles, ídol del gamberrisme indie britànic, és a Sarrià o, per ser precisos, sobretot dorm a Sarrià. Dorm sense aturador, com un ós que hiberna, a la mateixa galeria d’art Puntoaparte on exposa pintures i objectes de la seva vida. M’ho explica a les dues de la tarda la Fabienne Yot, propietària de la galeria, mentre Doherty dorm al pis de dalt, separat de l’exposició només per uns pocs esglaons i unes cortines: “És imprevisible. Mai sé quan es llevarà, ni què farà. El dia de la inauguració de l’exposició tothom l’esperava i es va quedar adormit a l’hotel. Va dormir 24 hores seguides”.

La presència de Doherty a Sarrià ha atret l’atenció dels mitjans de comunicació musicals arran d’un vídeo penjat a YouTube en què ell i el seu company de Libertines Carl Barât canten plegats una de les seves cançons més antigues, The domestic, de matinada a la terrassa del Can Pau. Feia quatre anys que no es parlaven, segons Vanity Fair. “La retrobada ha sigut aquí, a Sarrià”, assegura Yot. Aquest estiu està previst el retorn dels Libertines amb un concert a Londres. Ho fan “per diners”, segons han admès ells mateixos.

Doherty ha deixat l’hotel i viu a Puntoaparte. L’acompanya la seva parella, una noia francesa. Es van establir a la galeria el 6 de maig procedents de París; ningú sap quan marxaran. Diumenge Doherty havia de ser a Hamburg per assistir a un acte, però va preferir quedar-se a Sarrià. De nit substitueix els quadres exposats per uns altres, o canvia el mobiliari de lloc. També treballa allà mateix en noves peces d’art inspirades en les cançons del pròxim disc.

Yot té dos amics vigilant la galeria, perquè és plena d’objectes personals de Doherty i cada dia s’hi acosten més fans per veure’l. Entre els seus objectes personals hi ha capses de puros, llibres -com un exemplar de Penguin de De profundis, d’Oscar Wilde, i una biografia il·lustrada d’Elizabeth Taylor-, maletes, màquines d’escriure, barrets i vestits d’alguna gira. L’exposició, que ja ha s’ha pogut veure a París i Ginebra, es titula Flags from the old regime i es mantindrà oberta fins al 31 de maig. Moltes obres són una combinació de tècniques com pintura a l’oli, dibuix, grafiti i serigrafia, amb preus que poden arribar als 6.000 euros. Hi ha un quadre/collage inspirat en Marilyn Monroe i un altre en un cartell d’un concert seu a la sala BeCool de Barcelona.

“Per a mi és com tenir un artista resident. Cada dia veig com treballa”, m’explica Yot mentre Doherty continua dormint i veiem passar uns avis pel carrer. A les xarxes circulen fotos de veïns joves de Sarrià amb ell. El dependent pakistanès de la botiga de queviures de Bonaplata està convençut que és un model: “És molt alt, vesteix estrany, li fan moltes fotos. Això aquí no és normal”. A les cinc de la tarda torno a Puntoaparte i me’l trobo acabat de llevar. Ell i la seva parella dormen en un matalàs que Yot els ha instal·lat en una sala de la galeria. Té pressa per anar a passejar a la platja i després vol quedar amb un guitarrista per fer una sessió entre amics. Parlem de la seva afició per la literatura russa. Em vol regalar un llibre de Nabokov que té allà entre els quadres. Diu que potser marxa demà, o d’aquí uns dies, no ho té clar. ¿Hi ha opcions que es quedi a viure a Sarrià? “No ho crec -diu-. Vull viure al Pirineu, a la frontera. Haig d’aprendre espanyol”.