Un petit pas per a l’home, un gran pas per als espanyols
La televisió s’ha abocat a tota mena de programes especials i espacials per commemorar l’arribada de l’home a la Lluna. Les dones encara ens haurem d’esperar cinquanta anys més, com a mínim. Reportatges, pel·lícules, reemissions, entrevistes, documentals i notícies als informatius recollint tota mena de curiositats i anècdotes sobre un esdeveniment tan emocionant. Antena 3 s’hi ha abocat aprofitant el seu potencial amb la realitat augmentada. Dissabte al migdia, Matías Prats celebrava l’aniversari de l’allunatge talment com si fos ell el que hagués baixat de l’Apol·lo 11. Més enllà d’explicar-nos algun dels aspectes històrics de la proesa de la NASA d’aquell 1969, entrevistaven el ministre de Ciència i Innovació en funcions Pedro Duque, com a astronauta que es va passar divuit dies viatjant per l’espai. A l’entrevista li preguntaven si, en futures expedicions a Mart, per exemple, Espanya hi tindria un paper rellevant. “ Si nos lo propusiéramos, ¿en España podríamos tener una posición valiosa en ese futuro viaje espacial? ” Duque feia una d’aquelles respostes que comprometen poc però acontenten les orelles de la cadena: “ Las empresas españolas participarán en el desarrollo de los aparatos científicos, técnicos o naves espaciales para que Europa contribuya a la exploración del espacio. Y cuanto más sea la inversión, por supuesto más papel tendrán los españoles y los europeos ”.
Antena 3 Noticias insistia en trobar l’empremta espanyola en la cursa espacial. A continuació van entrevistar el coronel que dirigeix el Centre Espacial de Canàries. Matías Prats volia que l’audiència descobrís que el dia que Armstrong va posar el peu a la Lluna, Espanya hi va tenir un paper clau. “¿Cuál fue la aportación de nuestro país al alunizaje? ”, demanava el presentador. El coronel assegurava: “ Fue verdaderamente importante. Maspalomas fue clave en el seguimiento de las órbitas bajas. […] Para dar continuidad en el seguimiento de la fase de lanzamiento, que es una de las fases más críticas de la misión ”.
Sort dels espanyols, que si no Neil Armstrong no hauria creuat ni la frontera d’Ohio. Matías Prats ho aclaria a l’audiència: “ Fue una misión norteamericana en la que la colaboración de países como el nuestro se reveló indispensable ”.
Hem trigat cinquanta anys a saber-ho, però per fi s’ha fet justícia. Espanya, l’Espanya de Franco, la del 1969, va ser “indispensable” perquè Armstrong, Aldrin i Collins arribessin a port i tornessin a casa. És estrany que en tot aquest temps no ens n’hàgim assabentat. És ben bé que hi ha raons ocultes d’algunes cadenes que són més enigmàtiques que el costat fosc de la Lluna. Sort d’aquesta revelació d’Antena 3 Noticias. Si mai teniu la sort d’observar aquest bonic i misteriós satèl·lit natural de la Terra des d’algun telescopi potent, fixeu-vos-hi bé perquè segurament podreu veure la bandera espanyola clavada en algun cràter i els extraterrestres ja saben entonar l’himne.
