Pirineus-Barcelona, en compàs d'espera

BarcelonaEn condicions normals el Comitè Olímpic Internacional (COI) escolliria la seu dels Jocs del 2030 set anys abans, el 2023. Però els últims mesos ha agafat força la possibilitat d’avançar la nominació un parell d’anys. La candidatura Pirineus-Barcelona treballa amb aquesta hipòtesi i ha accelerat el ritme per poder ser entre les opcions finalistes. Però queda un últim pas: formalitzar-la. Sapporo (Japó) ja ha fet el pas i Salt Lake City (Estats Units) ho farà també aviat.

Per entendre aquest canvi de dates cal mirar als pròxims Jocs Olímpics d’Hivern, que s’han de celebrar a Pequín el 2022. A diferència del que vol el COI per al futur, la candidatura xinesa destacarà per una gran despesa pública i la construcció de grans infraestructures –algunes només per als Jocs–. Una demostració d’opulència que no s’ajusta a l’Agenda 2020, el nou full de ruta del COI per evitar precisament les inversions desorbitades que generaven un rebuig popular. Així, per evitar que l’elecció del 2030 es vegi condicionada pel ‘mal exemple’ de Pequín, el comitè vol avançar la decisió.

La candidatura de Pirineus-Barcelona ja ho té tot preparat. Des de fa anys que s’ha estat treballant per elaborar un dossier i els últims mesos s’han fet reunions quinzenals amb els representants olímpics per ultimar-ne els detalls. “Avui tenim una proposta que diu que els Jocs són tècnicament possibles, i el COI ho avala”, asseguren els màxims responsables de la candidatura. Ara bé, una cosa és tenir-ho a punt i l’altra guanyar. Encara que a Barcelona es mira amb molt d’optimisme aquesta votació. Sempre, esclar, que no es deixi escapar el tren i es formalitzi ja la candidatura.

El procés d’elecció ha canviat. Ja no són una sèrie de candidatures que es voten en una assemblea del COI, sinó que aquest organisme va revisant les propostes a mesura que van arribant. I, si en veu una de prou atractiva, pot sotmetre-la a votació en qualsevol moment. Aquí és on Sapporo surt amb avantatge, perquè ja ha fet el pas. A més, el país nipó juga amb l’avantatge que Tòquio organitza aquest estiu –amb permís del coronavirus– els Jocs. “Segurament seran un èxit, deixaran un bon regust als membres del COI i això pot decantar la balança”, apunten des de Pirineus-Barcelona.

Tot el que sigui no formalitzar la candidatura aviat seria perdre un temps molt valuós. “El tren passa ara”, asseguren. Els responsables expliquen que tenen el compromís d’Alejandro Blanco per fer el pas “les pròximes setmanes”. Però el president del Comitè Olímpic Espanyol (COE) encara no hi ha posat data. La crisi del coronavirus també ha jugat en contra de la candidatura, perquè ha deixat de ser una prioritat. De totes maneres, els encarregats del projecte treballen amb la tesi que entre finals d’abril i maig podrien fer aquest últim pas.

Optimisme a la candidatura

Pirineus-Barcelona creu que té opcions reals de guanyar. Fonamenten l’optimisme en dos punts: primer, que Los Angeles organitza els Jocs d’Estiu del 2028 i costa imaginar un escenari en què, dos anys després, els Estats Units tornin a acollir una cita olímpica a Salt Lake City. I, segon, perquè malgrat l’impacte de Tòquio, podran justificar que dues cites en només una dècada també és molt just. “Estem ben posicionats”, diuen. De fet, les últimes setmanes ha corregut el rumor que el COI podria fer una elecció triple, semblant a la que va fer fa uns anys per atorgar els Jocs del 2024 i 2028 a París i Los Angeles. Per tant, el 2021 es podrien escollir les seus per al 2030, 2034 i 2038, perquè les tres propostes que hi ha damunt la taula són atractives. Però, ara per ara, és només una possibilitat.

El dossier que hi ha ara mateix damunt la taula té 76 pàgines i no inclou cap prova en territori aragonès. Però això canviarà els pròxims dies perquè la Generalitat treballa amb el govern de l’Aragó perquè el participi en la candidatura. La decisió està motivada per l’exigència del COE. Però des de Pirineus-Barcelona no ho veuen amb mals ulls. Catalunya acolliria el gruix dels Jocs i només s'hi traslladarien algunes proves, com podria ser alguna competició de gel a Saragossa i algunes de muntanya a Jaca –localitat que anys enrere ja havia intentat, sense èxit, acollir uns Jocs d’Hivern–. “Busquem una proposta en què tots dos ens sentim còmodes”, comenten des del projecte olímpic. Fa unes setmanes el president Quim Torra ja va ser a l’Aragó per tractar personalment el tema.

Una de les exigències de l’Agenda 2020 és que no es construeixin instal·lacions innecessàries ni obres faraòniques amb el pretext d’uns Jocs. Per això el projecte preveu la possibilitat de transformar provisionalment pavellons ja existents i adaptar-los per fer-hi algunes proves, com les de gel. En aquest sentit, el Barça ha ofert el futur Palau Blaugrana i s’ha treballat amb l’opció d’utilitzar els pavellons de Fira Barcelona.

Dues subseus internacionals

Però el que no hi ha ni a Catalunya ni a l’Aragó són instal·lacions per fer els salts d’esquí ni les proves de bob. “Ja ens han fet saber que si construïm res de tot això quedarem automàticament fora de la cursa”, insisteixen des de la candidatura. No és cap problema perquè el COI deixa la porta oberta a organitzar proves en altres països. Així, es treballa amb dues subseus que ja tenen passat olímpic. La Plagne i Courchevel, que formaven part dels Jocs d’Albertville (1992); i Sarajevo (1984). En aquest últim cas, s’haurien de reconstruir les instal·lacions que van quedar malmeses durant la Guerra dels Balcans.

Com expliquen des de Pirineus-Barcelona, la decisió final encara no està presa i tampoc s’ha de prendre de manera imminent. El COI permet formalitzar la candidatura i fer-hi modificacions sobre la marxa. De fet, fins i tot podria variar el nom. A més, també es poden incloure a la proposta dos territoris més: Andorra i la Catalunya del Nord. Les últimes setmanes, els comitès olímpics de cada país s’hi han posat en contacte, tot i que les negociacions són encara molt verdes.

Tot i que la intenció és fer uns Jocs low cost i que es minimitzin les obres, sí que estan previstes algunes modificacions al territori. Una de les més destacades és el desdoblament de la C-16 al Berguedà, entre Berga i Bagà. Una obra que ja està aprovada però pendent d’execució. “El COI ens ha dit que, amb el que tenim ara, podem fer uns Jocs. Però si es poden fer, molt millor”, comenten. També es preveu la construcció de tres telecabines, un a la Molina, un que uneixi la Tossa d’Alp amb la Masella i un tercer entre Naut Aran i Beret, que costarien uns 12 milions cadascun. El cost d’aquestes infraestructures no està inclòs en el pressupost dels Jocs, perquè es consideren un llegat per al territori.

Si només es té en compte l’organització, el cost estimat dels Jocs és d’uns 1.200 milions i Pirineus-Barcelona calcula que obtindria uns 1.300 milions d’ingressos. D’aquests, 900 els abona el COI. I els altres sortirien de la venda d’entrades i dels patrocinadors. Amb aquestes xifres, i amb el compromís que no es farien projectes urbanístics complementaris –més enllà dels que ja estan projectats com a habitatge social–, la candidatura espera convèncer l’opinió pública de les bondats que suposaria una cita olímpica, 38 anys després de Barcelona 92. Ara faltarà fer el mateix amb els membres del COI.