Pirineus, un país viu
Des de la forta migració de la població de les valls pirinenques, sobretot entre els anys 40 i 70 del segle XX, van quedar en els indrets més retirats pobles quasi solitaris, alguns abandonats del tot i, al cap dels anys, esdevinguts runes.
Un dels pobles delmats va ser Farrera de Pallars, a l'extrem de la vall del mateix nom, a 1.360 metres d'altitud. Ara, Farrera, consta de vint-i-cinc habitants fixos. Als anys 90 va consolidar-se allí una iniciativa pública de desenvolupament local, que l'ha constituït en un nucli de recerca científica i artística. Es tracta del Centre d'Art i Natura, gestionat per l'Associació d'Amics del CAN, sense finalitats lucratives. És aquesta associació qui elabora la programació cultural i residencial del centre, organitza el treball, millora els equipaments i en conserva les instal·lacions. El CAN té una oferta d'espais per a creadors: habitacions individuals, alguna de doble, tallers, menjador, on hi ha reunió d'estadants cada vespre per compartir conversa amb el sopar. Però, sobretot, constitueix un ambient natural privilegiat i tranquil, ideal per aprofitar la inspiració, la reflexió i el treball individual i de grup. Han passat per Farrera investigadors, pintors, fotògrafs, escriptors, traductors, d'arreu, i el fons de l'obra reunida amb les donacions de cada una d'aquestes persones comença a ser abundant. S'hi han fet seminaris de traducció -reunint autors i traductors- en col·laboració amb la Institució de les Lletres Catalanes, i seminaris de ciències naturals amb experimentació en l'entorn d'excepció, exposicions, publicacions i espectacles. És molt interessant la significació d'aquest centre en tant que motor revitalitzador de l'economia i de la societat del poble; també, com a nucli de connexió internacional. Tenint en compte l'aïllament geogràfic, Farrera és a la punta d'una petita vall pirinenca, s'ha convertit en un espai vinculat amb nuclis similars, com són alguns de l'altra banda dels Pirineus o pobles similars de lluny, i ha promogut els intercanvis.
El resum de la feina feta en aquests anys hauria de sumar exposicions, seminaris, la reunió i la contraposició de visions artístiques i científiques per intentar oferir una perspectiva àmplia sobre la natura, el paisatge, les persones i la seva activitat tradicional. Ha quedat demostrat que la concentració d'estudis en un punt del territori, allunyat dels grans nuclis de població amb concentració de mitjans, tendeix a trobar una repercussió general a causa de la qualitat de la recerca que suposa i el sentit que pren en relació a interessos molt estesos en la majoria de la societat. Em refereixo a la preservació d'espais, al canvi climàtic, a la recuperació d'espècies i al manteniment de la població.
Precisament, acaba de produir-se al Centre d'Arts Santa Mònica l'exposició Pirineus: art i ecologia al segle XXI , que és el resultat d'una visió actual i interdisciplinària dels Pirineus amb participació de Caza d'Oro de Mas d'Azil (Arieja, Migdia-Pirineus), del centre d'Iniciació a l'Ecologia de Muntanya de Pi (Conflent, Llenguadoc-Rosselló) i del CAN, Centre d'Art i de Natura de Farrera (Pallars Sobirà), que ha estat qui ha dissenyat el programa, que es va iniciar el 2009. Es va obrir a la xarxa i nombroses persones van seguir el seminari de manera virtual. Es van formar quatre grups de treball d'entre tres i cinc persones de diferents països. Lluís Sabadell, artista i comissari, va dirigir el taller via internet per desenvolupar un projecte col·lectiu. L'obra artística que en va resultar s'ha recollit en aquesta exposició i en un catàleg que engloba els principals continguts científics del seminari. S'ha publicat al segon volum de la col·lecció La Llosera de Garsineu editors sota el mateix títol de l'exposició.
A prop del Centre d'Art i de Natura de Farrera va sorgir també una interessant iniciativa de temporalitat discontínua, però de llarga durada i de consecucions notables. L'any passat es va celebrar la XVII Trobada d'Escriptors al Pirineu. Aquest cop va tornar a tenir Esterri d'Àneu com a centre de reunió, d'activitats i de celebració d'escriptors en llengua catalana, vinguts d'arreu del territori, i d'escriptors occitans, aragonesos i bascos, amb referents pirinencs, acollits ja des del 2004; però ha tingut lloc a la Ribagorça, a la vall de Cardós, a la vall Fosca, a Sort i pla de Corts, a Navarra, a la Cerdanya, a l'Aragó, a l'Alt Urgell i a la gascona Val d'Aspa. No tant com a festival literari sinó com a participació en un tema central, al qual cada escriptor es vincula -l'estiu passat va ser la memòria històrica-, se celebren unes jornades a partir del coneixement del territori pirinenc i d'una proposta concreta. La reunió d'escriptors teixeix una xarxa de complicitats que té com a rèdit les disset antologies fins ara publicades, fruit de reunir el treball de cada un dels convidats. En aquests anys, hi han passat cent-cinquanta escriptors.
Només dues mostres, entre altres, de la vitalitat del territori pirinenc.
