La pissarra del Barça-Eibar
L'equip blaugrana, després de fallar ocasions claríssimes, rescata l'esperit del PSG quan tenia més mal panorama i genera un efecte pànic que acaba fonent l'Eibar
BarcelonaLa Lliga ha estat massa temps a massa gols de distància per acabar-la guanyant, però mai a prou gols per no poder-la competir.
Al minut 1, Cristiano Ronaldo s'ha encarregat de recordar al Camp Nou que faria bé de no esperar-se cap regal de la Rosaleda, i poc després, Inui ha donat la primera de les dues bufetades. El Barça ha hagut de jugar contra la frustració, contra la ràbia d'estar aigualint l'última festa de Luis Enrique al seu estadi, contra les presses. Contra les rematades, clares contra el porter, que marxaven inexplicablement desviades. Contra els controls massa llargs. Contra un penal fallat. Contra tot. I ha sigut en el context més apocalíptic (el 0-2), quan tot s'ha aclarit. Esperpènticament. Com el dia del PSG. Amb una força i una convicció rescatades del no-res. Potser serà el llegat de Luis Enrique. Aquest no defallir mai, es posi com es posi el partit, per posar-se'l totalment de cara (4-2).
El doble pla de Mendilibar
Fidel al seu estil en cada visita al Camp Nou o en cada enfrontament contra el Barça, Mendilibar ha buscat una pressió alta que convertís el seu Eibar en un equip agressiu, capaç de defensar-se lluny de la seva porteria.
La presència de dues puntes li permetia igualar-se amb els centrals i condicionar l'accés a Busquets. Per molt que s'obrissin Marlon i Umtiti, tard o d'hora es veien en el parany traçat per l'Eibar, que bloquejava la passada a Jordi Alba o Sergi Roberto amb la presència oberta de Rubén Peña i Inui. Tot i així, a través de Ter Stegen i dels marcatges en suport dels interiors, el Barça ha pogut alliberar un company per sortir jugant, amb claredat.
De tota manera, amb els metres guanyats, el Barça seguia sense treure's de sobre la pressió d'un Eibar que mantenia el bloc ben alt.
Sols contra el porter
Era qüestió de deixar pocs metres al joc del Barça. Mendilibar volia precipitar-lo. Ha acceptat que els atacs li arribessin des dels desmarcatges en ruptura, confiant que els fores de joc els deshabilitessin. Neymar i Suárez s'han hagut de censurar més d'un moviment i la solució, sovint, passava per activar els homes de segona línia, sobretot Rakitic i Sergi Roberto.
El context ha facilitat que la majoria d'ocasions fossin clars mà a mà contra Yoel. El Barça ha acumulat prou atacs per marxar al descans amb més d'un gol, però no tenia punteria. I, a més, vivia amb l'angoixa de veure's a quatre gols del títol de Lliga, perquè estava perdent i el Madrid guanyava.
Inui contra el no lateral dret del Barça
L'ensurt de l'Eibar s'ha vist venir de seguida. Formava part del pla de Mendilibar, que ha detectat la zona més dèbil de la defensa blaugrana i, sense amagar-se'n, l'ha volguda perforar. L'Eibar ha carregat bona part del seu atac –o, si més no, és on hi ha acumulat més jugadors– per la seva banda esquerra, la que defensaven Sergi Roberto i Marlon.
Al lateral se li multiplicava la feina sempre, perquè, amb tota la mala intenció del món, Sergi Enrich es deixava caure per la zona on ja hi havia Inui generant problemes al Barça. Marlon ha preferit no abandonar la zona per no ser atacat a l'espai per Kiko García. Tampoc podien arribar ajudes, perquè tant Rakitic com Busquets estaven ocupats en línies superiors.
La situació no era només en situacions de progressió, sinó també en situacions de finalització. A part del gol, en alguna altra acció, al segon pal (a l'esquena de Sergi Roberto) hi havia inferioritat numèrica del Barça.
Entre això i que cada acció directa de l'Eibar era incontrolable per la superioritat amb què Kiko i Sergi Enrich s'imposaven en les pilotes aèries, al Barça li ha costat sentir-se segur per insistir sobre el 0-1.
De fet, Luis Enrique no ha volgut esperar i, ja a la represa, ha mogut fitxa per retocar coses. Ha donat entrada a André Gomes per Sergi Roberto, un moviment que ha mantingut les peces com estaven. (Minuts després, el club ha confirmat que el de Reus tenia molèsties a l'adductor.)
No ha canviat gran cosa, en realitat, i la dinàmica s'ha mantingut, tot i que l'Eibar ha anat esquitxant cada cop més la seva presència al camp blaugrana. Era el Barça qui fregava el gol, qui el tenia més a prop. Però no ha sigut qui l'ha fet.
Des del 0-2, el Barça ha activat el pla bogeria final –fins i tot ha entrat Paco Alcácer per Rakitic per atacar amb tot– que ha acabat derivant en una remuntada espectacular en un quart d'hora. Hi ha hagut marge, fins i tot, perquè Messi fallés un primer penal abans de clavar, pels pèls, el segon penal per al 3-2 que passava la pilota al camp del Màlaga, on els locals ja perdien per dos gols de diferència.
I, efectivament, a la Rosaleda no s'ha donat la carambola que calia perquè la Lliga se celebrés al Camp Nou, on, com a mínim, no han acomiadat Luis Enrique amb una derrota. Tot el contrari, el tècnic acabarà amb una victòria contundent i clara: un 4-2.