La pissarra del PSG-Barça
Els blaugranes perden la pilota en els primers compassos i donen el comandament a un PSG que juga a plaer: primer des del domini i després des del contraatac
BarcelonaLa impotència no es pot dissimular, i encara menys amb presses o a cops d'orgull. El Barça en cap moment s'ha sentit dins el partit, sempre ha anat a remolc d'un PSG a qui li ha sortit tot rodó i ni tan sols les lleugeres millores per evitar la sagnia han ajudat als blaugranes a veure's capaços de capgirar un partit que mai han cregut que podrien guanyar. El pes d'un marcador cada cop més dolorós els ha paralitzat i els ha fet jugar com el PSG volia, sense el cap que reclamava salvar l'eliminatòria per dur-la, al menys, amb certes opcions al Camp Nou. L'estrès de veure's tan per sota ha afegit més nervis que solucions, i ha acabat obrint la porta de la golejada als parisencs. El 4-0 és un cop duríssim per als blaugranes.
Inici sense pilota
La capacitat combinativa del PSG era una de les armes més destacades en les hores prèvies al partit i, en el primer quart, s'ha erigit en el factor determinant del duel. L'equip francès s'ha fet amb el domini de la possessió i el Barça, sense pilota, ho ha passat malament.
I ho ha passat perquè volia recuperar-la aviat i s'ha despullat defensivament. En les primeres accions, el PSG ha vist que seria relativament fàcil superar el 4-4-2 amb què els blaugranes es defensaven. Rabiot o Verrati han pogut rebre amb comoditat a la zona del pivot, alliberats del marcatge de Messi i Suárez.
De fet, ha començat a ser Busquets qui saltava a la pressió per evitar que el París Saint-Germain consolidés el seu domini.
Però el gest del de Badia ha desestructurat l'equip, que ha concedit molts espais entre la seva línia de migcampistes i la seva defensa. Matuidi, fent gairebé de mitjapunta, i Di María apareixent des de la banda (més un dels interiors si l'acció l'havia iniciat netament un sol jugador) han rebut a l'esquena d'Iniesta i de Busquets amb molta freqüència. Amb massa freqüència, per als interessos blaugranes.
El Barça estava incòmode i el PSG, veient que les coses li anaven sortint, s'ha crescut. El seu estat d'eufòria s'ha allargat gairebé 20 minuts, i s'ha vist multiplicat després del gol de Di María.
Vulnerable als contraatacs
Però l'1-0 ha coincidit amb els primers símptomes de millora dels blaugranes, que començaven a ser capaços d'encadenar una desena de passades i acostar-se a camp rival. Aquesta havia de ser l'única fórmula de frenar un PSG que, tot i la superioritat, no estava anant excessivament a dalt en la pressió. Però tenia les idees ben clares en la seva fase defensiva.
La prioritat era que Sergio Busquets no participés en el joc i Cavani s'hi ha enganxat.
L'uruguaià ha marcat on s'havia de situar el bloc d'equip (4-1-4-1), que disciplinadament ha format files al seu darrere. Di María i Draxler s'han replegat a l'alçada de Matuidi i Verrati i han deixat rebre els laterals, a mode de trampa. Però cada recepció de Sergi Roberto o Jordi Alba era un problema per al Barça, que se sentia bloquejat pels carrils exteriors. Hi havia un dos contra dos per les similituds del dibuix dels francesos i els catalans.
El recurs per desencallar la situació ha acabat sent que els interiors (Iniesta i André Gomes) rebessin en posicions baixes i relativament lateralitzats, per mirar de guanyar control. El Barça l'ha trobat però pel camí havia perdut profunditat.
Només Neymar, i amb carreres solitàries, semblava capaç d'oxigenar un atac blaugrana ensopit, incapaç d'activar Leo Messi. L'argentí ha entrat poc en joc i, quan ho ha fet, ho feia en posicions endarrerides i amb l'equip oferint-li poques solucions per davant.
Tot i que el panorama hagués millorat per al Barça, que ja dominava la possessió, l'escenari seguia agradant-li més al PSG, que ha acceptat cedir la iniciativa per colpejar amb una altra de les seves armes: la recuperació i la transició. D'aquesta manera ha trobat el 2-0 que ha il·lusionat el Parc dels Prínceps.
L'estrès de voler fer el 2-2 abans de tapar la resta de forats, ha marcat la segona meitat, en què s'han repetit molts dels patrons de la primera. Jordi Alba ha seguit patint per controlar les recepcions per dins de Di María, hàbil a la caça de l'espai a l'esquena d'Iniesta.
L'ex del Madrid ha fet el 3-0 amb un gran xut des de la frontal de l'àrea que ha acabat de fer gran la ferida i la impotència d'un Barça que no trobava consol ni amb la pilota, ni consistència sense.
Luis Enrique ha remogut l'equip per trobar més consistència defensiva amb un doble pivot i més protagonisme de Messi en zones interiors. Però el 4-2-3-1 tampoc ha solucionat el bloqueig blaugrana.
El PSG, còmodament instal·lat al seu camp i amb l'esperit disciplinat d'Unai Emery totalment integrat a la pell, s'ha defensat amb un rigor exquisit i ha penalitzat cada errada del Barça en la circulació. I no n'han sigut poques, pel desequilibri emocional que ha castigat els blaugranes tota la nit a París.
Les ganes de fer un gol han acabat de matar el Barça, que ha insistit en una pressió alta que feia descoordinadament i que no feia més que obrir espais a Lucas Moura, Draxler i Cavani, a punt sempre per a la cavalcada definitiva.