La pitjor solució per a Abertis i La Caixa

Cap d’EconomiaLa batalla per comprar Abertis ha fet un gir inesperat aquesta setmana. Fins ara els accionistes de la concessionària catalana es fregaven les mans veient la disputa entre Atlantia i Hochtief (filial de l’ACS de Florentino Pérez), una batalla que ha elevat el valor de l’acció fins a un 20% en perspectiva que el comprador hauria d’oferir un preu molt alt per endur-se-la. Però aquesta setmana les dues parts han admès que estan negociant per arribar a un acord que els eviti pagar un preu excessiu per Abertis. L’objectiu, per tant, seria fer una oferta conjunta per l’empresa catalana i repartir-se els actius que té actualment.

La reacció dels mercats va ser immediata: el valor a borsa d’Atlantia, Hotchief i ACS es va disparar (perquè els inversors donen per fet que ja no cometran cap bogeria en l’opa) i el d’Abertis va caure en picat (perquè, en absència d’ofertes embogides, consideren que el valor de les seves accions està sobrevalorat). Fins ara les apostes deien que Florentino s’enduria la companyia perquè, a diferència d’Atlantia, no té miraments per fer una oferta desmesurada. Aquesta especulació donava benzina al preu de les accions d’Abertis. Fins a aquesta setmana.

En qualsevol operació empresarial hi ha guanyadors i perdedors. En aquesta batalla, fins ara els papers se’ls havien de repartir entre Atlantia i ACS: qui s’endugués la companyia seria el guanyador. Però si finalment els dos contendents arriben a un acord per fer una opa conjunta, tots dos podrien ser guanyadors. En canvi, els grans perdedors podrien ser els accionistes d’Abertis, el grup La Caixa (primer accionista de la concessionària) i, per què no dir-ho, Catalunya.

Els experts creuen que una fusió amb Atlantia és la que té més sentit des d’un punt de vista de projecte, ja que es tractaria d’ajuntar dues concessionàries complementàries. Si el que se l’enduia era la constructora de Florentino, la percepció és que Abertis es convertiria simplement en el salvavides que sostindria el negoci de Hochtief: en definitiva, que els seus beneficis serien xuclats per tapar els forats de la constructora. “Fins ara això era una elecció entre una opció dolenta i una de pitjor... però el que ha passat ara és el pitjor del pitjor”, resumeix una persona que coneix la situació a fons. “Suposaria liquidar una empresa històrica”, diu. “Quan vaig conèixer aquestes negociacions em vaig deprimir molt”, afegeix una altra persona.

En cas de comprar Abertis per separat, tant Atlantia com Florentino haurien mantingut la seu operativa d’Abertis a Barcelona, tal com, de fet, havien dit que farien. En canvi, amb una opa conjunta i posterior trossejament, Abertis senzillament deixaria d’existir. Catalunya no només perdria la seu d’una empresa de l’Íbex, o la seu d’una divisió d’una multinacional. No: si es trosseja Abertis es perdria tota l’estructura que queda aquí a la companyia (inclosos els poc menys de 800 treballadors catalans). “Desapareix tot el rastre del que era Abertis”, confessen amb cruesa les fonts consultades.

D’una banda, per tant, hi perdrien els accionistes, que veurien com les seves accions perden valor ràpidament; de l’altra, Catalunya, perquè perdria un gegant empresarial.

I què hi perdria La Caixa? Tal com estava la situació fins ara, tant si triomfava Atlantia com Hochtief l’entitat catalana s’hauria convertit en accionista de referència de l’empresa resultant. Hauria sigut una participació diferent: a Abertis La Caixa, a través de Criteria, era un soci industrial (és a dir, que participava en la gestió), mentre que a Atlantia o Hochtief simplement hauria sigut un soci financer (en resum: que té aquella participació únicament per fer diners).

Però si Abertis es trosseja, “La Caixa està condemnada a vendre’s la seva participació”, expliquen les fonts consultades. És totalment lògic: el projecte es trencarà, deixarà d’existir, i La Caixa (Criteria) sortiria del projecte i deixaria de ser accionista d’una gran multinacional que li aporta sucosos dividends any rere any (gairebé 300 milions entre el 2016 i el 2017).

Ara bé, la negociació entre Atlantia i ACS per repartir-se els actius no serà gens senzilla, i això podria provocar que, en lloc del desmembrament d’Abertis, les dues companyies optin per, simplement, crear una societat conjunta i entrar com a accionistes d’Abertis. És a dir, que aconseguirien el control de la companyia però sense comprar-la sencera. Tenint en compte el panorama que ha esclatat aquesta setmana, podria ser una sortida digna que neutralitzaria els efectes negatius del trossejament.

Perquè si Abertis s’acaba partint a trossos significa que l’acord entre Florentino i els italians per repartir-se-la haurà prosperat. I si això passa ja es poden imaginar qui s’acabarà quedant les autopistes espanyoles que ara estan en mans de la concessionària catalana. Però això mereixerà un altre article.