Dues Catalunyes i un final cagat
Crítica de teleNetflix va estrenar divendres el seu propi documental sobre el Procés, que es podrà veure arreu del món amb subtítols: 'Dos Cataluñas', dirigit i amb guió d'Álvaro Longoria i Gerardo Olivares. Amb el títol ja s’intueix que es basa en múltiples veus autoritzades que retraten, des de diferents percepcions, l’enfrontament ideològic que viu Catalunya a favor i en contra de la independència. Entre declaracions de polítics i periodistes entrevistats es va teixint el tram final del Procés, el més convuls (els últims quinze mesos aproximadament), i a la vegada s’intenta explicar quina és la situació política, emocional i social de Catalunya.
'Dos Cataluñas' intenta ser molt equilibrat a l’hora de seleccionar els testimonis que parlen, i ofereix una perspectiva honesta i compensada. Aquesta seria la seva virtut. Més enllà d’això, tens la sensació que la complexitat del Procés ha atropellat els responsables del documental. Els ha superat la història mateixa. A mesura que avança el reportatge tens la sensació que els autors es van ofegant en el tsunami d’esdeveniments. I com a conseqüència d’això, pensant en la dimensió internacional del reportatge, tens la sensació que és fàcil que l’espectador aliè al conflicte se senti confós. Segurament entendrà quin és el debat polític, però es perdrà en els esdeveniments i en la trama personal d’alguns dels polítics entrevistats. Per a l’audiència de Catalunya i Espanya resultarà, en canvi, més fàcil compensar certs buits de guió i alguns matisos, perquè té un coneixement previ de les circumstàncies i els personatges.
Ara bé, com més s'acosta el final del documental, més tens la sensació que la producció desborda els autors i se’ls fa feixuga.
El final és desconcertant. S’acaba amb un repàs de tots els personatges polítics explicant-ne el final. Per exemple, en el cas de Romeva, Rull, Turull i Forcadell, explica que ingressen en presó preventiva i que la fiscalia els demana 30 anys de condemna. Després ho fa amb Junqueras, de qui precisa que "Al término de este documental sigue en prisión". I et preguntes: ¿i els altres no? ¿I què passa amb Quim Forn i Dolors Bassa? Ni se’ls menciona ni sembla que existeixin. I s’oblida també d’altres polítics encausats pendents de judici. També diu que Marta Rovira fuig a Suïssa, però la resta dels exiliats tampoc consten en la història. També comenta que Cuixart i Sànchez són a la presó, tot i que cap dels dos personatges no s’han mencionat en tot el documental ni s’ha explicat qui són ni per què se’ls empresona. A sobre, afegeixen, com un personatge important més, que l’Hotel Husa President de Brussel·les ha fet fallida i ha tancat. ¿I això què hi pinta, com a conclusió del Procés? I el final és esperpèntic i surrealista. Els autors del documental regalen a Puigdemont un caganer d’ell mateix. I veiem el president rient il·lusionat desembolicant-lo i explicant que els catalans som escatològics. I tant. I per això penses que 'Dos Cataluñas' és un documental que a mesura que avança va fent llufa i té un final cagat.