Les plataformes ‘descobreixen’ Els sèniors

BarcelonaL’èxit als Globus d’Or d’ El método Kominsky ha certificat que es viu una nova edat d’or de les sèries sobre l’edat d’or, valgui la redundància. La tercera edat ha estat tradicionalment infrarepresentada a la televisió, que tendeix a explotar l’atractiu físic dels cossos joves i el vitalisme adolescent. L’auge de les sèries viscut a redós de l’explosió de les plataformes en streaming accentuava aquest fenomen: els seus clients estan sobretot a la franja d’edat jove. Però alguna cosa ha canviat en els últims temps, i és que la presència de personatges sèniors en un primer pla, o directament de sèries que tenen la vellesa com a tema principal, s’ha disparat.

Cal tenir en compte que la irrupció del vídeo sota demanda ha alterat enormement els consums televisius. Però en la piràmide d’edat ho ha fet d’una manera molt asimètrica. Així, entre el 2010 i el 2016, el grup d’edat que supera els 65 anys als Estats Units ha incrementat el seu consum televisiu tradicional en un 10% aproximadament. Mentrestant, el 46% dels més joves (d’11 a 24 anys) han deixat de veure la televisió tradicional. El gruix d’aquest consum l’ha recollit internet.

Això es tradueix en uns gustos molt dispars a l’hora d’analitzar qui mira què a la televisió tradicional americana, tal com evidencia un estudi publicat l’any passat per la Universitat del Sud de Califòrnia. Si es comparen les sèries més populars per als majors de 65 anys amb les que són més seguides pel perfil demogràfic dels 18-49 anys -especialment cobejat pels publicistes- es pot comprovar que només dues sèries d’aquest segon grup ( Big Bang theory i Sucesor designado ) estan entre les deu preferides per la tercera edat. I les dues més vistes pel perfil comercial (The walking dead i Joc de trons ) ni tan sols figuren en la llista de les cinquanta més consumides pels veterans. De fet, de les deu sèries que més agraden als espectadors de més de 65 anys, deu s’emeten en obert. En canvi, entre el grup de 18 a 49 n’hi ha quatre que pertanyen a serveis de pagament.

En el cas de sèries vistes a Espanya, The good doctor és la més seguida tant pel públic general com pel de més de 65 anys (en un rànquing limitat a les emissions de pagament). A partir d’aquí, els gustos varien. Mentre que en el conjunt d’espectadors aleshores segueixen Vis a vis, Els Simpson i Big Bang theory, en el cas de les persones grans prefereixen NCIS: Los Angeles, Harrow i Carter.

Secundaris de luxe

La introducció de sèries protagonitzades per persones ben entrades en la vellesa s’interpreta com un moviment d’aquestes plataformes de pagament per atraure un públic potencial molt elevat en nombre i que, a més, es distingeix pel seu elevat consum televisiu. No només es tracta de fer sèries protagonitzades per sèniors, sinó d’omplir de personatges veterans, i jugar amb el seu carisma, tot tipus de sèries. I això va des d’Ed Harris (68) a Westworld fins a Maggie Smith (84) a Downton Abbey, passant perJon Voight (80) a Ray Donovan.

Amb tot, la infrarepresentació a la televisió és un fet. Si als Estats Units els majors de 60 anys representen el 21,7% de la població, a l’univers paral·lel de les sèries només són el 9,4% dels personatges, segons aquest estudi, que ha analitzat 1.609 personatges de 72 sèries que tinguessin, com a mínim, una línia de text.

Aquest estudi analitza, a més, de quina manera són representats els sèniors. I, aparentment, no se sucumbeix en excés al tòpic. Per exemple, en un 70,8% se’ls retrata com a persones encara amb feina i només un 15,6% apareixen assumint el rol d’avi. Tampoc els problemes de salut derivats de l’edat són la raó de ser dels seus personatges: només en un 7,8% d’ocasions tenen una malaltia.

Finalment, s’estudia també si la indústria està marginant els creadors més veterans. Segons les dades, hi ha un 25% de directors que superen els 60 anys, però només un 5% dels guionistes.

L’última fornada de sèries amb protagonistes sèniors

‘El método Kominsky’

Chuck Lorre ha demostrat que no només domina el registre adolescent amb Big Bang theory, sinó que -ara que ha superat la barrera psicològica dels 65- també sap adreçar-se al públic més veterà. El método Kominsky (Netflix) parla de l’amistat entre un professor d’interpretació tarambana en vies de rehabilitació amorosa (Michael Douglas, guanyador d’un Globus d’Or pel paper) i el seu agre amic (Alan Arkin), a qui l’estrenada viudetat ha donat l’excusa perfecta per esmolar encara més la seva verinosa llengua. Tot i que parteix dels tòpics -la pròstata, la por de la mort, les amants més joves-, sap trobar perles de cadascun d’aquests temes.

‘Curb your enthusiasm’

Després d’haver-se acomiadat l’any 2011, la HBO va fer tornar l’any passat el seu rondinaire preferit: Larry David. A partir d’una caricatura del seu jo real, el còmic explora a Curb your enthusiasm la tensió de qui intenta viure amb el mínim de compromisos socials -i les convencions que comporten- en un món de classe alta molt codificat i que castiga l’excentricitat. Hereu de l’humor jueu de Woody Allen i ple de referències autodestructives, la gràcia del personatge és que proposa solucions a problemes quotidians que podrien funcionar (per a qui manifesti un desdeny absolut per la percepció que els altres tinguin d’ell).

‘Grace and Frankie’

Divendres va estrenar-se a Netflix la cinquena temporada de la sèrie que va obrir la nova fornada de comèdies geriàtriques. Els nous capítols de Grace and Frankie s’estrenaven amb l’aval de tenir ja la llum verda de la plataforma per fer una sisena temporada. Jane Fonda i Lily Tomlin interpreten dues amigues a les quals el destí uneix a partir d’una insòlita circumstància: els respectius marits s’han enamorat l’un de l’altre i tenen previst passar per l’altar. Nominada a cinc Emmy i un parell de Globus d’Or, aquesta ficció permet veure alguns dels grans noms de la indústria com Martin Sheen i Sam Waterston en papers gratificantment còmics.

‘The cool kids’

En una residència d’avis, els tres inquilins veterans que remenen les cireres veuen com el seu regnat està amenaçat per l’arribada d’una dona que arriba amb ganes de capgirar-ho tot. Les dinàmiques i conflictes podrien recordar els de les comèdies d’institut -i el títol juga obertament amb aquesta ambivalència-, només que aquí els saraus els protagonitzen persones que ja han penjat el 7 al principi de la seva edat. David Alan Grier, Martin Mull i Leslie Jordan són els tres residents originals i Vicki Lawrence la dona rebel que amenaça la seva pau. Creada per l’actor Charlie Day ( Lego, la película i Horrible bosses ).

‘Murphy Brown’

L’any 1988, la CBS va estrenar Murphy Brown, una sitcom que seguia les desventures d’una periodista d’investigació, encarnada per Candice Bergen. Les seves peripècies van durar deu anys. I, dues dècades després del seu comiat, l’any 1998, la cadena estrenava el retorn d’aquest personatge, igualment interpretat per una Candice Bergen que ja havia complert els 72. Els problemes als quals s’havia d’enfrontar, esclar, no tenien res a veure amb els de la seva primera etapa: aquí la vèiem en un programa matinal de notícies fent front a les manipulacions i les fake news. La sèrie és una creació de Diane English.

‘Off their rockers’

Potser ja és la penúltima fornada, perquè es va estrenar el 2012, però que tornés el 2017 després d’una aturada de tres anys i, sobretot, que estigui presentat per la chica de oro Betty White (97 anys) el feia imprescindible en aquesta llista. Off their rockers és un programa de càmera oculta en el qual les víctimes són gent jove i els perpetradors persones de la tercera edat, que exploten els tòpics associats a la vellesa per caçar desprevingudes les generacions més novelles. Es tracta de l’adaptació del format belga Benidorm bastards i que ha estat exportat després a una dotzena de països. Als EUA ha rebut tres nominacions als Emmy.