A plena llum del dia

No caldrà que esperem els nets per explicar-ho, com diuen que es fa amb les batalletes. Perquè no és una batalleta. És una batalla. I que, a més, es lliura en nom de la dignitat. I l’hem d’explicar ara, per mostrar la magnitud de l’anomalia.

Durant aquestes setmanes, hem viscut un atac als drets i les llibertats fonamentals sense precedents a l’Europa democràtica des del final de la Segona Guerra Mundial. La policia ha entrat en mitjans de comunicació per donar instruccions de la fiscalia, rebudes per tots els mitjans públics i privats, sobre el que es pot publicar i el que no; ha impedit la celebració d’algunes reunions en espais públics; ha entrat en empreses privades i ha segrestat material informatiu i publicitari; ha violat el secret de correspondència, interceptant comunicacions i obrint sobres destinats a particulars; ha detingut i retingut càrrecs públics del govern de la Generalitat, a molts dels quals els ha negat l’ habeas corpus, i els ha humiliat obligant-los a declarar emmanillats; ha entrat en seus del Govern per requisar documentació física i electrònica vinculada al desplegament d’una llei del Parlament de Catalunya; ha arrencat cartells i publicitat penjats en l’espai públic i ha tancat centenars de pàgines web institucionals i privades. Paral·lelament, la Fiscalia General de l’Estat i diverses instàncies judicials han amenaçat d’arrestar més de set-cents alcaldes i els han citat a declarar com a imputats; i el fiscal superior de Catalunya ha ordenat a la policia identificar els directors d’escoles i instituts, i els responsables de qualsevol centre administratiu que sigui punt de votació, i prendre’ls declaració.

S’han violat, de manera explícita, drets i llibertats reconeguts com a fonamentals en la Declaració Universal dels Drets Humans: el dret a no ser arrestat arbitràriament (art. 9); el dret a la llibertat d’opinió i expressió i el dret a rebre o difondre informacions per qualsevol mitjà d’expressió (art. 19); el dret a no ser objecte d’intromissions arbitràries en la vida privada i en la correspondència (art. 12); el dret a la llibertat de reunió (art. 20)...

Durant aquestes setmanes hem sortit de nit, convocant-nos per mitjans encriptats, per penjar cartells informatius sobre un referèndum aprovat pels legítims Parlament de Catalunya i govern de la Generalitat; hem hagut d’amagar-nos, de córrer, de tombar cantonades i entrar en carrers estrets perquè no ens veiessin, tot per evitar les diverses policies que durant aquests dies s’han ocupat d’impedir que gent anònima, de totes les edats i condicions, poguessin penjar cartells, com s’havia impedit durant el franquisme; se’ns ha requisat material i se’ns ha multat per portar-lo i voler-lo difondre, tot i que només convidava a exercir el dret de vot, un dret fonamental reconegut en la Declaració Universal dels Drets Humans. Ho hem d’explicar perquè sembla increïble: és el setembre del 2017 i vivim en un estat de la Unió Europea.

Se’ns ha volgut emmordassar i silenciar, i avui se’ns vol impedir exercir un dret fonamental, sense el qual no hi ha ni democràcia ni respecte pels drets humans. Se’ns ha volgut condemnar a la nocturnitat, com si fóssim criminals sense crim, com si fóssim un JosephK. qualsevol, el protagonista d’ El procés de Kafka. I farem com ell, quan els diu, als que el volen detenir apel·lant a una llei fantasmal, que “aquesta llei només existeix en la imaginació de vostès”. I, per tot això, avui, sense por, pacíficament, però amb absoluta determinació, sortirem a plena llum del dia i exercirem els drets que ningú, com a ciutadans, ens pot negar ni impedir.