Plorar una mort que no es va produir
El 7 de novembre del 1991 jo tenia 14 anys i estava veient a la nit Las bicicletas son para el verano per televisió. Me’n recordo com si fos ahir. El meu pare va entrar al menjador amb la ràdio engegada i em va explicar que estaven anunciant que Magic Johnson era portador del VIH. Acompanyat per la seva dona Cookie, el comissionat David Stern, el seu agent Lon Rosen, el doctor Michael Mellman i un grapat de llegendes de la franquícia, com Jerry West, Kareem Abdul-Jabbar i Jerry Buss, el jugador va oferir una roda de premsa. Tot i que no li va tremolar la veu i va deixar entreveure un somriure, me’n vaig anar a l’habitació a plorar. “M’he de retirar dels Lakers avui mateix. Vull seguir vivint molt de temps i entretenint com he fet sempre”.
Com que encara vivíem sense internet, l’endemà me’n vaig anar a la biblioteca per buscar més informació mèdica sobre la malaltia. El que vaig trobar no em va agradar i tota una generació d’adolescents vam pensar que Magic moriria unes setmanes després. El cas és que gairebé tres dècades després, el mític dorsal 32 dels Lakers segueix viu, així que en certa manera podem dir que tota una generació vam plorar una mort que mai es va produir. Uns anys després d’aquell anunci vaig poder entrevistar-lo a Madrid. També vaig parlar amb Fred Stabley, el periodista del Lansing State Journal que va batejar Earvin Johnson com a Magic. “Quan es va acabar el partit vaig anar a buscar-lo i li vaig dir: «Earvin, t’hem de posar algun nom. Big E no pot ser, perquè ja tenim Elvin Hayes. I Doctor J el té Julius Erving. Què et sembla Magic?» I em va contestar: «Com vostè vulgui, senyor Stabley». I així es va quedar. No tenia pensat el nom abans, vaig decidir el nom de Magic veient-lo jugar. Ell només tenia 15 anys i jugava en un institut petit, però va acabar amb 36 punts, 18 rebots i 16 assistències. Si he de ser sincer, no em pensava que faria tanta fortuna”, em va dir.
Els periodistes hem comparat la mort de Kobe Bryant amb les de Drazen Petrovic i Fernando Martín, però ara que han passat uns dies crec que l’impacte emocional per als joves aficionats al bàsquet s’assembla més al de l’anunci de Magic Johnson. Per la dimensió del personatge, per haver lligat la seva trajectòria als Lakers, per haver-se convertit en un ídol per a tota una generació i fins i tot per compartir passatges foscos en una biografia plena d’èxits esportius.