“Per molt poderós que sigui el rival, si és el dia, és el dia”
L’empenta de les noves generacions estimula un Barça que vol ser valent
Sant Joan DespíEl pavelló d’handbol de la Ciutat Esportiva Joan Gamper és ple de periodistes i fotògrafs. Les jugadores van atenent els mitjans. Qui parla va fent rebotar els peus al suport dels tamborets i es pessiga els braços amb les mans. Qui espera no pot parar de moure’s. Falten quatre dies, però el missatge és generalitzat: “Que arribi ja la final!” El gran dia, l’última cita de la Champions, encara es farà esperar, fins dissabte a Budapest, i la plantilla està inquieta per saltar a la gespa i enfrontar-se a l’Olympique de Lió. “La setmana s’està fent llarga. Si fos per les jugadores, jugaríem ja”, va admetre Lluís Cortés en sala de premsa.
La il·lusió desborda el vestidor i els nervis comencen a fer feina, però a cada minut que passa la plantilla pren més consciència del partit que ha de preparar i menys del fet que serà un dia històric. “Estem intentant gaudir del procés, però, ja que hem arribat fins aquí, anirem a competir bé la final. Que elles siguin favorites no vol dir que nosaltres no sortim a guanyar. El Lió és un grandíssim equip, però també té febleses”, puntualitza el tècnic.
L’optimisme de les joves
L’equip també té clara la divisió entre el respecte evident que han de tenir-li al Lió, per plantilla, palmarès i pressupost, i la certesa que hi ha opcions d’èxit dissabte. I potser les que més probable ho veuen són les joves del grup, que reuneixen una dosi d’irreverència i ingenuïtat que pot ser positiva en una final, i més si el seu curt currículum ja ha inclòs altres cites grans. “Soc jove, però ja he jugat molts partits importants. Amb la selecció ens hem enfrontat a països, en alguns casos, més forts que nosaltres. En partits com aquests poden passar moltes coses i, per molt poderós que sigui el rival, si és el dia, és el dia. Dissabte pot ser el dia”, afirma, convençuda, Aitana Bonmatí, subcampiona del món sub-20 a l’estiu.
La baixa de Hamraoui i la falta de rodatge de Patri Guijarro, aturada per lesió els últims cinc mesos, obren un espai a la titularitat de la migcampista de Sant Pere de Ribes, que aportaria “ritme en la circulació de la pilota, lectura de les transicions i coses en atac”. L’alternativa és ubicar Andressa Alves a la banda i enviar Mariona Caldentey al triangle interior, tot i que les bones prestacions a l’extrem dret de la de Felanitx conviden a no moure-la de lloc. Oshoala sembla la bala per al tram final.
“Ara tenim més velocitat”
Sigui com sigui, tenir alternatives és una altra de les noves fortaleses del Barça. “Ens va molt bé que ara tinguem coses que abans no teníem. Tenim més velocitat, sobretot a dalt, i aquesta altra versió és un extra al nostre joc associatiu”, reflexiona Melanie Serrano, la més veterana de la plantilla. L’andalusa, criada a Blanes, reconeix que l’esperit de les noves generacions és un estímul i ajuda a filtrar el missatge al vestidor que “és difícil però possible”. Ella, tirant d’experiència, intenta transmetre el que va “patir” en altres ocasions que s’ha enfrontat al Lió, rival habitual de les pretemporades. Fa anys que el club ha invertit els estius en amistosos de nivell per agafar rodatge i provar-se contra els equips més forts del continent, amb la Champions com a horitzó.
Hi ha un altre corrent de missatges optimistes al vestidor: el de les estrangeres que han alçat títols amb la seva selecció, com el cas de Stephanie van der Gragt, campiona d’Europa amb Holanda fa dos anys. “El Lió és molt bo, però nosaltres també som un gran equip. És un partit i tot pot passar”, deia. La central va ser fitxada, precisament, en previsió de finals com la d’aquest cap de setmana, tot i que té difícil treure la titularitat a Mapi León i Andrea Pereira. La seva veu és una altra empenta endavant per a l’equip. “Si fem el nostre partit, tenim opcions. Així ho vam fer amb Holanda i ens va funcionar”.
Un camí ple de pors i cops de sort al sorteig
No va ser fins al 2001 que la UEFA va organitzar una competició europea de clubs. Es deia Women’s Cup. El primer representant de la Lliga va ser el Llevant, que va caure a Frankfurt. La superioritat de països amb més tradició, com Alemanya, Anglaterra o Suècia va anar frenant també les participacions de l’Athletic i el Rayo en edicions posteriors; els nous obstacles són ara el PSG i el Lió. L’Espanyol va jugar a Europa el 2006 i va accedir a segona ronda. El Barça ha anat guanyant experiència des del 2012, i el campió de Lliga, l’Atlètic, espera més sort al sorteig per arribar més lluny.