“Estat policial? No és que hi anem, és que mai n’hem marxat”

BarcelonaEl tercer cicle dels Diàlegs de Pedralbes, organitzats conjuntament per l’ARA i el monestir de Pedralbes, va començar ahir. En un context de regressió mundial, que ha anat cada cop a més des de la caiguda de les Torres Bessones el 2001, aquesta edició tracta dels drets i llibertats fonamentals. El tret de sortida el va donar l’advocada Laia Serra, que va conversar amb el filòsof Daniel Gamper, moderats per Antoni Bassas.

El tema: la llibertat d’expressió, un dret que no passa precisament pel seu millor moment a Espanya, on segons Laia Serra s’ha produït una clara involució amb el procés català com a teló de fons i amb fites legals concretes com la reforma del 2015 del Codi Penal i la llei mordassa del mateix any. Serra va advertir sobre “l’estratègia de la ultradreta, que provoca denúncies per tenir més visibilitat” i, en consonància, es va mostrar contrària a “fer servir el delicte d’odi en relació a la catalanofòbia”: “Els catalans tenim greuges històrics innegables, però situar-nos al costat d’eixos com la raça no ens afavoreix; ens victimitza. Val més treballar fora de les regles discriminadores de l’Estat. Vigilem a l’hora de validar una eina, perquè ens l’acabaran aplicant”, va dir, mentre recordava que el Codi Penal ja assenyala la inhabilitació de mestres en cas d’adoctrinament: “A ningú no se li escapa el context polític català en el qual això s’ha introduït”.

L’advocada creu que “la llibertat d’expressió no es promociona a força de sancions, sinó amb més llibertat d’expressió i amb un estat que asseguri que totes les veus es poden sentir, que tothom pugui parlar”. No sembla que estiguem en aquest entorn. ¿Anem cap a un estat policial?, se li va preguntar des del públic. “No és que hi anem, és que no n’hem marxat mai”, va respondre, per precisar tot seguit: “Tots els cossos policials, arreu, cometen excessos. El problema és la gestió policial i política d’aquests excessos”.

Tot i fer constar la rellevància dels posicionaments del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que, per exemple, creu que sentenciarà a favor de Valtònyc perquè treballa amb conceptes com proporcionalitat i necessitat democràtica, ignorats pels tribunals de l’Estat, Serra remarca que sovint aquests tribunals ignoren les sentències d’Estrasburg tot i saber que en un futur de nou seran rectificats: “Malgrat la sentència prèvia del TEDH sobre Otegi i el diari Egunkaria, el Constitucional va ratificar el 2015 la sentència per injúries al rei als dos joves gironins per una actuació del 2007. Van passar de tot. I el 2018 el TEDH va tornar a donar empara als nois”.

Davant uns jutges “que s’han autodefinit com a custodis de la unitat d’Espanya com a bé superior”, creu que l’única oportunitat del judici de l’1-O és “apropiar-se’n” per convertir-lo precisament en una eina política i de llibertat d’expressió.