Polipandèmia

ACCELERACIÓ. El món ha arribat als dos milions de morts per covid-19. El ritme de víctimes es continua accelerant a Europa. La segona onada s’escampa ara pel continent africà. Les autoritats de Nigèria, el Senegal, el Sudan, Sud-àfrica i la República Democràtica del Congo han alertat que tenen els hospitals al màxim de la capacitat i que s’estan quedant sense subministrament d’oxigen per als pacients. La xifra de mortalitat pel coronavirus a l’Àfrica supera la mitjana global per primera vegada des del començament de la pandèmia.

Però els efectes del virus van molt més enllà de la crisi sanitària. La cursa per la vacunació estabilitzarà un món que haurà de fer front a una polipandèmia. Perquè els mals són molts i estan interrelacionats. Així ho resumeix l’últim informe per a la Conferència de Seguretat de Munic, que alerta de l’efecte que el coronavirus tindrà sobre el progrés en el desenvolupament global aconseguit els últims anys, en el sentit que abocarà milions de persones a la pobresa i la desigualtat. Des del principi de la pandèmia s’ha doblat el nombre de persones amenaçades per la inseguretat alimentària al món, i al voltant de 100 milions de persones més que ara fa un any pateixen malnutrició. Entre 88 i 115 milions més han passat a viure en la pobresa extrema el 2020 a conseqüència del covid.

També hi ha hagut una acceleració de les desigualtats racials en la cobertura sanitària, en els ingressos i les remeses o en la protecció i la capacitat d’adaptació dels llocs de treball. A la pandèmia sanitària s’hi suma, doncs, la pandèmia de la pobresa i la desigualtat. L’estat d’excepció que s’ha imposat amb el coronavirus no només s’ha aplicat sobre els nostres drets, sinó també sobre les oportunitats.

DISTÀNCIES. La recessió econòmica es va allargassant amb cada nou tancament temporal, amb cada nova onada d’excepcionalitat i d’intensificació dels contagis. I, malgrat tot, els experts apunten a una forta recuperació postcovid als Estats Units a finals d’any i als brots verds d’una Unió Europea amb pressupostos expansius que durant la segona meitat del 2021 hauria de començar a notar la injecció extraordinària d’uns fons postpandèmia per invertir. El sorpasso global de la Xina guanyarà encara més distància. La realitat és que, com li vaig sentir a dir a un economista fa alguns dies, “qui anava bé anirà millor i els que estaven en situacions fràgils encara ho estaran més”.

Les conseqüències directes i indirectes de la pandèmia s’acarnissaran amb els sistemes de salut més febles, les economies més fràgils i allà on la violència o la confrontació entre estats i societats sigui més caòtica.

APRENENTATGES. El covid-19 ha convertit el cost de tots els errors prepandèmia en una nova realitat augmentada. És per això que la capacitat destructora del virus sobrepassa l’efecte del desastre natural, amplificada precisament per aquests errors passats: per una hiperglobalització sense governança i per un creixement desaforat, depredador d’espais i generador de desigualtats.

Ara que en patim una nova acceleració, que ens veiem obligats a allargar el confinament, que la situació a l’Àfrica empitjora i el sud de la Mediterrània demana ajuda urgent, és el moment de demostrar que, en aquest any d’emergències, hem estat capaços d’aprendre alguna cosa: que som més conscients dels nivells d’interrelació planetària i de la necessitat de comunitat; que no hi ha seguretat individual sense protecció col·lectiva. De la mateixa manera, els gurus de la recuperació haurien de començar a adonar-se que no hi pot haver sortides fraccionades accelerant la represa dels uns en detriment dels altres.