La política en temps de por

Politòleg i professor de la UBLes dades que hem recollit aquests dies indiquen de manera molt crua una cosa que ja podíem intuir: la por, concretament la por a emmalaltir i morir, ens anul·la els escrúpols democràtics. La gran majoria dels enquestats es declaraven disposats a renunciar a les llibertats individuals per combatre de manera efectiva el covid-19. En la nostra escala de prioritats, la vida i la salut passen ràpidament per davant de la llibertat i la democràcia. Ningú no ha qüestionat, per exemple, la suspensió de drets fonamentals, ni tampoc l’ajornament de les eleccions al País Basc o Galícia. La ciutadania, majoritàriament, accepta les restriccions imposades i fins i tot en demana més. La majoria de la població considera que les mesures decretades pel govern espanyol durant les primeres setmanes de l’estat d’alarma eren insuficients.

És, potser, un intercanvi raonable en el curt termini: llibertat per vida. Sempre que sigui transitori, esclar. Perquè el risc fonamental és que els passos enrere en l’esfera de la llibertat individual o la privacitat es facin permanents i ens acostumem a renunciar a drets que fa poc consideràvem irrenunciables. La vigilància democràtica és sana i necessària.

Les ulleres partidistes

Tanmateix, de manera potser una mica paradoxal, també trobem forts biaixos partidistes en la percepció de la crisi i de les mesures que cal prendre. Pot semblar incoherent, fins a cert punt: davant de la pandèmia estem disposats a renunciar a drets i llibertats fonamentals però no ens traiem de sobre les ulleres partidistes. Això fa, per exemple, que només els simpatitzants dels partits del govern d’Espanya consideressin majoritàriament adequades les mesures preses, mentre que els de la resta de partits les trobaven insuficients. O, per exemple, que els simpatitzants del PP siguin menys partidaris de centralitzar competències i donar poders especials a les autoritats que no pas els del PSOE. Els simpatitzants del PSOE i Podemos també són menys pessimistes que la resta sobre l’abast de la crisi i els seus efectes econòmics. Aquests biaixos partidistes en l’avaluació de la situació són habituals i no ens haurien de sorprendre. Està molt ben estudiat com les nostres predisposicions filtren la manera com percebem i processem la informació. El que és important entendre és que això ens passa també a nosaltres i que, com més polititzats estem, més. Per això resulta sorprenent veure aquests dies líders polítics i d’opinió acusant els altres de fer partidisme.