Els polítics
La reputació dels polítics està en hores baixes. Quan les coses van malament -i ara els sentiments de malestar i despossessió són molt generalitzats- de seguida estan en el punt de mira. Forma part de la seva condició: el governant és el fusible que salta quan van mal dades. La democràcia té els mecanismes per tombar incruentament els governants: el que abans costava una guerra o un cop d’estat ara es pot fer amb una moció de censura. Però més enllà d’això, la mateixa democràcia ha viscut moments en què els polítics han tingut més reconeixement que ara. Es diu que avui hi ha molt pocs incentius per fer política, que és una feina molt exposada i poc recompensada, més en el temps de les xarxes socials. L’espai polític està molt contaminat -les trames de corrupció no tenen pàtria- i la sospita està incorporada a la funció.
Moltes d’aquestes coses són veritat, però es queden a la superfície. Arzalluz es reia dels que buscaven polítics amb carisma: “Tu fes pujar qualsevol persona a la peanya i el carisma se li donarà amb escreix”. No crec que avui aquest argument valgui. Per una raó: la peanya s’ha debilitat enormement. El problema de la política és que ha perdut molt poder. I es nota. La seva impotència és manifesta a l’hora de fer quadrar els altres poders, l’econòmic en particular. El seu marc d’acció -l’estat nació-és massa petit en l’economia globalitzada. I la gent veu que els polítics no hi són per defensar-los i resoldre els seus problemes sinó per fer acceptar les exigències dels que realment manen. Per això el polític perd reputació. I es converteix en el cap de turc.
Les revoltes ja no són tant de classe com contra aquells -els polítics- que semblava que havien d’estar del costat de la majoria. La pèrdua de reputació és per la seva impotència, que intenten dissimular amb una política retòrica que en no tenir horitzó de futur es fa melancòlica i sovint reaccionària. Empoderar els polítics per salvar la democràcia hauria de ser la consigna abans que l’autoritarisme s’instal·li. Però la política va claudicar després de la revolució dels anys 80. I no sembla que es vulgui rebel·lar. Per això a tants llocs diferents la ciutadania protesta.
