Populisme il·lustrat i 14-F

Circula -sobretot per les xarxes, entre persones afins o properes a Junts per Catalunya- la idea que, a les eleccions del 14 de febrer, s’ha d’anar a votar presencialment a les urnes, perquè el vot per correu serà manipulat: hi hauria, segons aquest rumor o aquesta consigna, un pla beneït per la Junta Electoral que buscaria afavorir ERC, i de retop, la formació d’un nou tripartit entre republicans, socialistes i comuns. I impedir així, amb males arts, el triomf de JxCat. El rumor, o la consigna, va sorgir com a resposta a una indicació del doctor Argimon, secretari de Salut Pública, que aconsellava l’opció del vot per correu, per evidents motius sanitaris: s’eviten així aglomeracions als col·legis electorals, una de les principals mesures de seguretat per combatre el covid-19, com prou sabem tots. El rumor o la consigna, però, remarca que és una indicació malintencionada, que cerca afavorir una tupinada electoral.

És una idea doblement perillosa, per la banda sanitària i per la política i social. No sé quines són les preferències polítiques del doctor Argimon, però és bastant obvi que el resultat electoral deu ser ara mateix la darrera de les seves preocupacions. Mentre la pandèmia persisteixi, evitar concentracions de gent en espais tancats és una prioritat que tots podem comprendre. Així s’ha entès, almenys, als Estats Units, on mai hi havia hagut tant de vot per correu com a les eleccions del passat 4 de novembre. És evident, també, que obstinar-se a votar tothom presencialment és una manera ben poc lúcida de facilitar contagis.

A les eleccions americanes també vam veure com Trump es dedicava, amb contumàcia, a estendre la sospita de frau electoral damunt el vot per correu, tant abans com després del recompte. Però tampoc és necessari acusar ningú de trumpisme -la paraulota de moda- per fer-se càrrec que aquesta actitud segons la qual el sistema està bé quan jo surto guanyador, però en canvi està podrit quan guanyen els altres, fomenta una desconfiança que pot acabar obstruint el bon funcionament d’una societat democràtica. És irresponsable fer crides de frau electoral fins i tot abans que se celebrin les eleccions, i és una pràctica típicament populista que estan començant a practicar no tan sols perfils anònims de les xarxes socials, sinó personatges amb tribuna pública que tenen -si més no, a ulls de la seva audiència- prestigi i capacitat d’influència, una espècie de populisme il·lustrat amb referents que guien el poble no se sap ben bé a què. La malfiança i les acusacions infundades duen a la sospita, i la sospita deriva sovint en una ràbia que es va covant fins a convertir-se en un malestar que no tan sols afecta els dirigents polítics, sinó els ciutadans que els segueixen. Sembla que els que han estat socis de govern en la present legislatura estan disposats a dur la tírria mútua fins a les darreres conseqüències, que consistirien en arribar a fer impossible la reedició del pacte de govern. També és cert que, vistos els resultats, tal vegada no seria una idea tan dramàtica.