Populisme i malestar occidental

L’Anuari dels Valors 2016 elaborat per l’Observatori de Valors de la Fundació Carulla detecta un pessimisme incrustat a les societats occidentals del qual s’aprofiten els populismes. Algunes d’aquestes preocupacions estan relacionades amb l’economia i la seguretat, però d’altres tenen més a veure amb sentiments de pèrdua social i cultural. Hi ha la sensació que els líders i les institucions ja no són capaços d’oferir seguretat als ciutadans.

A molts països hi ha una minoria significativa pessimista sobre el futur i que se sent fora de sintonia amb els valors socials contemporanis. Aquesta minoria està profundament enfadada amb el món i és la mateixa que -mitjançant la intermediació dels líders populistes- hauria decantat la balança del Brexit o hauria votat Trump.

Aquesta situació posa de manifest, almenys, tres problemàtiques. En primer lloc, que els governants actuals no estan oferint solucions vàlides ni saben com actuar per satisfer les necessitats i inquietuds de bona part de la població. En segon lloc, que s’ha creat un buit de poder que el discurs populista, apel·lant a les emocions primàries de la població, ha aprofitat per ocupar. I en tercer lloc, que aquesta minoria està disposada a traslladar aquest enuig a les urnes.

Com a conseqüència d’aquests fets, a Europa s’ha produït un biaix cap a visions més autoritàries, especialment pel que fa a temes com l’etnicitat i la immigració. La qüestió és per què els valors liberals ja no tenen sobre les persones l’efecte que haurien exercit en el passat. Es podria apuntar una explicació possible: els valors s’han tractat de manera abstracta i retòrica, sense fer referència al seu impacte en la vida real de les persones. Per revertir aquesta tendència s’han de construir alternatives socials i polítiques que, tot i ser crítiques amb l’establishment i exigents en relació amb la corrupció, no caiguin en l’arrogància ni en la manipulació pròpies del populisme més barroer. Cal repensar l’actual model de democràcia. Cal millorar les polítiques públiques adreçades a satisfer les necessitats dels sectors més vulnerables de la població. Cal treballar perquè els estaments polítics democràtics recuperin els seus vincles de connexió amb el conjunt de la ciutadania, especialment d’aquella part més desorientada amb els canvis derivats de la globalització, el pluralisme cultural i l’augment de la complexitat social. Es fa imprescindible fomentar lideratges menys oportunistes i més basats en el compromís moral, amb visions del futur més esperançadores, que serveixin com a element de cohesió per a societats percebudes cada vegada més com a fracturades i amb índexs més baixos de confiança pública.

Els mitjans de què disposem per construir aquests nous relats i assolir aquests objectius són pocs: el debat públic, els mitjans de comunicació, les xarxes socials... No podem deixar d’utilitzar el seu enorme (i ambigu) potencial si el que ens proposem és retornar la veritat a l’espai públic i canalitzar les propostes moralment exemplars que puguin anar sorgint. Potser només així posarem fi a l’era de la postdemocràcia i podrem iniciar un nou camí cap a una veritable democràcia.