El porno que ‘educa’ els joves

Barcelona“Miro porno tres cops a la setmana, des del mòbil o a través de les pàgines d’incògnit -per no deixar rastre- de Google”, diu un adolescent de 16 anys que ha respost, juntament amb altres joves, a un qüestionari a petició d’aquest diari. “En miro cada dia, amb el wifi”, respon un altre adolescent de 15 anys. “El porno m’aporta experiència i idees per sorprendre la parella”, afegeix un altre de 17 anys. A través del mòbil, per WhatsApp o navegant per internet. No cal ni anar a buscar expressament continguts pornogràfics, els adolescents d’ara es veuen exposats a la pornografia a edats cada cop més joves, i aquesta pornografia acaba sent la seva principal font d’educació sexual. “El porno està educant els joves en el sexe”, diu contundent la pedagoga i tècnica d’igualtat Silvia Valle. “No hauria de ser l’única eina, però ho és, perquè si els joves no reben cap altra informació el porno és el que tenen més a l’abast”, afegeix. De fet, el primer contacte dels joves amb la pornografia és al voltant dels deu anys. “Se la troben per primer cop sense que ningú els n’hagi parlat mai”, assegura la sexòloga Elena Crespi, que defensa que els pares parlin de sexe i de pornografia amb els seus fills: “És molt millor que s’ho trobin sabent què és que no pas sense saber-ho”.

Tots els nois entrevistats reconeixen que no parlen d’aquests temes amb els seus pares, i la majoria troben a faltar més educació sexual, un debat que s’ha reobert arran de la sentència de la Manada. Quan els joves consumeixen pornografia no van a buscar qualitat, sinó que consumeixen el porno gratuït que troben a la xarxa. “I el més popular”, afegeix aquesta sexòloga. I aquest porno mainstream és el que reprodueix estereotips de gènere en què la dona és un simple objecte sexual per al gaudi de l’home. “En aquest porno la dona no hi pinta res, és només un cos amb forats per introduir-hi coses”, argumenta Crespi. La indústria pornogràfica està monopolitzada pel porno masclista. A excepció de les corrents de porno feminista i ètic, en el porno hegemònic es prioritzen el plaer i el desig de l’home. “Aquestes pel·lícules estan fetes per homes i per a homes i ens han programat per adaptar-nos al sexe masculí”, argumenta la terapeuta sexual Maite Domènech. El problema és que molts joves l’acaben adoptant com a referent, alerta la psicòloga especialitzada en violència masclista Alba Alfageme, que dona dades preocupants: “Un 30% dels nois joves troben eròtica la imatge de forçar una dona i un 15% admeten que agredirien o violarien una dona si això no tingués conseqüències legals”. Que això sigui excitant té a veure, segons Alfageme, amb la “cultura de la violació” que promou la pornografia i que pot acabar normalitzant agressions sexuals com les de la Manada. “Perquè el missatge que reps com a home és que tens uns privilegis sexuals i pots fer el que vulguis amb les dones”. A la web XVideos, la pàgina d’emmagatzematge de porno més popular, el més buscat ara és la Manada, i en el top ten també hi ha violació.

La pornografia s’ha normalitzat i és el patró sexual en què s’emmirallen els joves, que segons les últimes enquestes tenen la seva primera relació sexual als 16,2 anys. Quan se’ls pregunta sobre els estereotips que creuen que transmet la pornografia, tots coincideixen: “Transmet pràctiques masclistes i de dominació”, diu una noia. “Transmet que l’home és millor que la dona”, diu un noi. “No crec que sigui el que és normal, però sol ser violent i sense amor”, afegeix un adolescent. I un altre, més explícit, diu: “L’has de tenir grossa”. La pressió que aquests continguts exerceixen sobre la vida sexual afecta tant nois com noies. La imatge que transmet la pornografia és que l’home, que és “qui mana”, ha d’estar sempre “en erecció i ha de tenir un membre gros”, mentre que en les dones perpetua la idea que “han d’estar sempre a disposició de l’home, sempre excitades, disposades a tenir sexe i fins i tot sotmeses”, sosté Domènech. Alfageme apunta que hi ha noies que consumeixen aquest porno sense ser conscients del lloc en què les situa. “I és difícil destriar entre el que fas de manera conscient i el que fas perquè t’han dit que t’ha d’agradar o hi has d’estar disposada”. La pedagoga Silvia Valle, que imparteix tallers d’educació sexoafectiva, explica que el porno està normalitzant i avançant pràctiques que “potser no tothom vol fer”, com trios, sexe anal o pràctiques extremes de submissió, amb dolor o humiliants. “El problema no és que es facin de manera lliure i consensuada, sinó que ho veuen sense cap altra explicació i acaben entenent que és el més habitual. Esperen que la relació sigui així i, si no ho és, genera frustració”. Una de les noies enquestades reconeix que a través del porno va rebre una “imatge falsa” del que “realment” era el sexe. “Hi ha dones que es veuen coaccionades a determinades pràctiques” per satisfer la seva parella, diu Alfageme.

Recurs per excitar

La pornografia no és el problema, sinó el tipus de porno que s’està fent. “El porno és un recurs que ja està bé que existeixi. El porno ha de servir per excitar i com a recurs eròtic, però hem d’entendre que les relacions sexuals no són així”, diu la sexòloga Elena Crespi. I aquí és on hi ha el problema. “Ells creuen que el que veuen a les pel·lícules pornogràfiques és la realitat sexual, perquè no tenen cap altra informació paral·lela i ningú els diu que hi ha altres maneres de tenir relacions sexuals”, afegeix Maite Domènech. Crespi també condueix tallers de sexualitat amb joves i ha observat que molts arriben amb dubtes sobre què és real i què no sense saber que darrere de cada escena hi ha una preparació. Hi ha joves que pregunten sobre sexe amb animals perquè ho han vist per internet, adolescents frustrats perquè la seva parella no respon amb els gemecs que fan els actors a la pantalla, nois amb complexos per la mida del seu penis o noies que creuen que han de complir amb determinats cànons estètics perquè és el que han vist en les actrius porno, fins al punt de plantejar-se la cirurgia vaginal. “Aquest porno genera la idea que un cos desitjable és aquell operat i depilat integralment, i si les actrius porno s’operen i tenen un cert tipus de vagina esperes que el teu cos també sigui així”, diu Silvia Valle. Aquest porno tampoc mostra diversitat de cossos, ni diversitat racial o sexual. “I quan ho fa és per humiliar”, afegeix Valle, que als seus alumnes els explica que existeix el porno ètic, així com continguts pornogràfics “amb perspectiva de gènere i feminista”.De pornografia n’hi ha hagut sempre. La diferència és que ara és més accessible que mai. “Com que està més a l’abast és més fàcil que influeixi en com entenem les relacions sexuals”, diu Valle. Genera un imaginari sexual de la mateixa manera que les comèdies romàntiques l’han construït pel que fa a les relacions afectives. “I si l’imaginari que tens només l’extreus de la pornografia hegemònica, aquest imaginari serà limitat”.

Més educació sexual

“Abans ho havies d’anar a buscar i ara t’ho trobes”, diu Maite Domènech. A més, pots entrar a webs, moltes gratuïtes, on és fàcil enganyar i dir que tens més de 18 anys. “Abans et passaven una cinta de vídeo o una revista i ara pots trobar el que vulguis a dos clics. El problema és l’accés a un contingut molt gran en què no hi ha filtre i no tot és fidel al que és la sexualitat entre dues persones”, raona Valle. Falta educació, tant sexual com afectiva. La terapeuta sexual Maite Domènech acaba de posar en marxa un canal de YouTube, Sexo Sentido, adreçat als joves per omplir aquest buit. “Si mires els llibres de text cap assignatura ho aborda i si es fa és des de la biologia”, alerta Silvia Valle. A més, quan es fan xerrades o tallers, a part de ser puntuals, estan enfocats només a pràctiques de risc i malalties de transmissió sexual, “però la biologia no ens ensenyarà que només sí és sí”, diu Valle. Els experts critiquen que a l’educació sexoafectiva amb perspectiva de gènere no se li permeti ocupar l’espai que li pertoca i demanen que s’inclogui dins del currículum escolar. Els professionals consultats aposten per abordar la sexualitat des de ben petits i no esperar a l’adolescència. “A vegades no són tant els joves, sinó els pares o el professorat, els que no en volen parlar”, admet Alfageme.

Sexe conscient

Domènech explica que cada cop més sovint es troba a la consulta persones que busquen sexe “de qualitat”. “Hi ha un gran buit pel que fa al sexe conscient, un sexe no tan físic, que no sigui tan de descàrrega, ja que a l’escola falta educació sexual amorosa, falta consciència de com pot ser de gratificant i enriquidor el sexe”. En aquest sentit, Alfageme destaca que gràcies a la revisió d’històries de violència sexual que estan fent moltes dones hi ha homes que també s’estan adonant que moltes “situacions que per a ells eren normals són abús i violència sexual”. I insta els homes a alçar la veu davant comentaris o vídeos ofensius que sovint s’intercanvien per WhatsApp. La pornografia continuarà existint. És un producte més. “No demanem que es prohibeixi, sinó que es canviï el model, s’incorpori la mirada de les dones i es deixi de potenciar la pornografia que ens humilia i ens degrada com a objectes”, conclou Alba Alfageme.