Portades que estalvien als alcaldes els suports incòmodes

S’ACABA EL CICLE electoral i ho fa amb uns quants pactes municipals no especialment decorosos. A Madrid, l’alcaldia se la queda el popular José Luís Martínez-Almeida, i ho fa amb els vots de Ciutadans i Vox. El País és l’únic que l’hi recorda gràficament, en una foto de portada cruel, perquè es veu el nou batlle palplantat mentre el voxonita Javier Ortega Smith li aplica l’abraçada de l’os. La diferència d’alçada i el gest transmet inevitablement la sensació de submissió. L’ Abc i La Razón, esclar, li estalvien el tràngol i el retraten només al costat de Pablo Casado. En el cas del diari de Planeta, el titular és “Casado tiene el mando”, que juga amb el doble sentit de la vara de l’alcalde per fer-li la pilota al líder popular.

Mentrestant, a Catalunya és Colau qui ocupa les primeres pàgines. La Vanguardia li estalvia el tràngol de recordar-li gràficament que ha quedat unida a Valls per més que l’exactivista vagi repetint que es tracta de suports de franc. El diari mostra una foto seva, neutra, d’aquelles que no diuen res (i, per tant, és eloqüent). I no es fa cap esment a la primera pàgina de la petita participació de l’ex primer ministre francès en el resultat de la jornada de constitució. El Periódico, mentrestant, titula Colau&Collboni, segona part, que és una manera de naturalitzar el pacte i posar el soci al mateix nivell que l’alcadessa: evidencia la simpatia del diari pel PSC. A la foto hi apareix Valls, sí, però molt més discretament que en altres estampes on se’l veu aplaudint l’alcaldessa que va votar, després d’haver fet una campanya finançada per, entre d’altres, fons voltors immobiliaris. Tot molt normal. Els diaris més acomodaticis, però, optaven per mirar cap a una altra banda i dir que ara toca mirar cap al futur. Els editorials sobre fractures i trinxeres, si de cas, ja els llegirem un altre dia.