Portes obertes per alleugerir massa salarial i fitxar Lautaro

BarcelonaMentre una bona part dels jugadors del Barça es remullen al Mediterrani, aprofitant els dies de festa que Quique Setién els ha donat després d’acabar la Lliga en segon lloc, a les dependències del Camp Nou i de la ciutat esportiva l’activitat no s’atura. És veritat que la Lliga de Campions convida a posposar algunes decisions, com ara el futur del tècnic a la banqueta, però n’hi ha d’altres que es poden anar avançant més enllà del que passi el dia 8 d’agost contra el Nàpols o a una hipotètica fase final de la màxima competició. És el cas del capítol de baixes, que implica quasi la meitat de la plantilla, carn de traspàs o de bescanvi depenent de l’evolució del mercat. El club necessita, d’una banda, continuar aprimant la massa salarial en un moment de crisi econòmica i, de l’altra, generar recursos per omplir les demarcacions més febles de l’equip, començant per la davantera, on l’únic objectiu es diu Lautaro Martínez. La pandèmia, l’ombra del primer any en blanc en més d’una dècada i la urgència de cops d’efecte d’un Bartomeu que esgota mandat deparen una situació insòlita en què el Barça s’ha de comportar com un club venedor per poder afrontar el futur amb un mínim d’il·lusió. Poques vegades en la història recent el club blaugrana havia tingut tants jugadors a la rampa de sortida.

Un cop fitxat Pjanic per compensar la venda salvacomptes d’Arthur Melo, el Barça mou fitxes ara per trobar el finançament que necessita per encarar la contractació de Lautaro. S’espera una negociació llarga amb l’Inter de Milà, que primer vol ingressar entre 60 i 70 milions en efectiu i després completar l’operació amb un o dos jugadors a canvi del davanter argentí. En aquest context, els negociadors blaugranes fa setmanes que ofereixen Júnior Firpo, que no ha complert les expectatives ni ha sigut capaç de disputar la posició a Jordi Alba. L’exlateral del Betis és jove, manté un valor de mercat força alt (20 milions) i acceptaria un canvi d’aires. També quadraria amb les pretensions de l’entitat neroazzurra Rafinha Alcántara, que tornarà a Barcelona després d’un any cedit al Celta de Vigo i que ja va estar a punt de sortir traspassat a l’Inter fa dos estius. En aquell moment la seva llibertat costava 35 milions, però ara en val només 16, cosa que facilitaria un traspàs com a part del pacte per vestir Lautaro de blaugrana. Més complicat sembla fer negoci amb Samuel Umtiti que, malgrat tenir cartell al calcio per la seva condició de campió del món, arrossega una fama de poc fiable per culpa d’una lesió de genoll cronificada. L’altra pega del francès és que cobra més de sis milions d’euros per temporada en virtut de la renovació que va signar fa dos anys, tot just abans de guanyar el Mundial i d’iniciar el calvari de mals que l’ha portat fins al trist punt on és ara.

Un aparador per ‘col·locar’ Coutinho

El salari també és un problema en el cas de Philippe Coutinho, un altre dels jugadors amb qui el Barça pretén fer calaix aquest estiu. El club ja ha assumit que no recuperarà, ni de bon tros, els més de 120 milions que s’hi va gastar fa dos anys, però se’l quedarà, pagant la seva elevada fitxa i aprofitant-lo més com a extrem que com a interior, si no troba un interessat per entre 50 i 60 quilos. Pràcticament els únics compradors potencials que té el mitjapunta carioca són clubs anglesos. El Bayern, on porta cedit des de fa un any, ja va decidir que no se’l quedaria en propietat però el podrà fer servir a la Champions. Per tant, la màxima competició podria servir de trampolí perquè Cou tornés a la Premier i deixés a la tresoreria del Barça uns diners que ni Dembélé, ni Rakitic ni Arturo Vidal, també transferibles, no arribarien a generar en cas de sortir del club: el normand, perquè es passa més temps a la infermeria que no a la gespa, i el croat i el xilè perquè ja superen de llarg la trentena.

En canvi, l’edat, el valor de mercat, el sou i la fiabilitat sí que acompanyen en la possibilitat de fer calés (o bescanvis) amb Nélson Semedo. Tot i que ha jugat 32 partits de Lliga, el portuguès no genera prou consens per ser considerat intransferible. Per això s’entén que aparegui constantment com a possible moneda de canvi. L’última informació, del diari Sport, el situa al Manchester City fruit d’una operació que comportaria l’arribada a Barcelona del seu compatriota João Cancelo, lateral dret com ell, i el retorn d’Èric Garcia, central format a La Masia, a la disciplina blaugrana. L’estiu serà mogut.