El PP, a l'aguait

Mentre Pedro Sánchez fa els seus equilibrismes per mirar de tirar endavant l'aprovació dels pressupostos (en què relega ERC com a soci prioritari en favor de Ciutadans, al mateix temps que ERC s'autorelega per no ser acusada de ser complaent amb el PSOE, de cara a unes també incertes eleccions al Parlament), el PP de Pablo Casado ha fet el que sol fer quan es prepara per tornar a la Moncloa, i és dir que ha agafat el camí del centre i la moderació. A la pràctica, això ha significat fer fora Cayetana Álvarez de Toledo (que era una boques, però no més boques del que ho va ser Casado quan exercia de portaveu) i, com aquell qui diu, asseure's a esperar que passi el cadàver del seu adversari (si parlem del PSOE) o enemic (si parlem d'Unides Podem i dels partits independentistes catalans). Procurar menystenir i arraconar Vox, insistir en el PP com a única alternativa per al votant espanyol de dreta i deixar, com sempre, que la premsa afí faci la feina bruta de propaganda, que ara passa per abocar porqueria damunt els contraris (sempre), però sobretot per enaltir la figura de Pablo Casado, el candidat que es va presentar mentint sobre la seva trajectòria acadèmica. Titulars dels darrers dies i hores: “Pablo Casado se centra en el desgast de Sánchez i aposta per ignorar Vox” (El Mundo), “Només Casado puja, només Iglesias baixa” (La Razón). Si continuéssim repassant capçaleres, emissores i digitals del glorioso alzamiento, veuríem que la plantilla es va repetint disciplinadament: fora Sánchez (i fora Iglesias, amb un odi especial); Casado és aquí i està a punt.

Casado era un nacionalista d'ultradreta quan va arribar a la presidència del PP, ho segueix sent ara i previsiblement continuarà igual la resta de la seva vida, que no cal dir que desitgem llarga i fructífera, però allunyada del poder. Ni ha canviat ni canviarà, entre altres coses perquè (com va dir Obama de Trump fa uns dies) no pot: la seva equipació mental, i la dels seus col·laboradors, dona per al que dona i prou. Però al PP veuen que les prestacions per a la pandèmia s'esgoten o no arriben, que molts ciutadans (molts votants) se senten abandonats i el malestar es dispara, i que els efectes de la crisi del coronavirus, en el seu vessant econòmic i social, seran profunds i terribles. Durant la primera onada, el PP va intentar treure benefici dels morts; a la segona onada, mirarà d'aprofitar-se dels pobres, els desposseïts i els necessitats. El principal partit de l'oposició a Espanya actua així com un rapinyaire a l'aguait, i es guardarà molt de pactar res amb el govern. Les seves expectatives descansen també en l'actuació d'un poder judicial descaradament decantat: no tan sols és molt possible que el Suprem acabi posant data a les eleccions catalanes amb la inhabilitació del president Torra, sinó que, quan aquesta data estigui fixada, és previsible una nova remesa de judicialització de la política catalana. Amb els jutges que li han agafat el gust a ficar cullerada en les decisions polítiques sobre la pandèmia, per si hi faltava res.

Cayetana Álvarez de Toledo seguirà de diputada del PP per "saldar un deute moral amb els espanyols de Catalunya"