Aznar ha tornat, Bárcenas no ha marxat mai

Madrid"Jo no torno d'enlloc perquè no he marxat mai enlloc". Aquesta és la frase que volia sentir el PP del seu president d'honor, José María Aznar. Era la veu del pare que tranquil·litza l'infant que es desperta sobresaltat i espantat de nit. Aquest divendres, a la inauguració de la convenció dels populars a Madrid, l'expresident espanyol s'ha tornat a posar el vestit de referent ideològic que tant li agrada, i ha oblidat les seves pròpies contradiccions. El plenari l'ha aplaudit, al final, dempeus. El seu discurs –implacable amb els errors del seu fill polític Mariano Rajoy– havia injectat energia a uns militants en estat de xoc per les declaracions de Luis Bárcenas. Caldrà veure si aguanta més enllà de la propera roda de premsa improvisada de l'extresorer a les portes de l'Audiència Nacional.

Aznar i Esperanza Aguirre, que ha pres la paraula abans que ell, s'han autoadjudicat fa temps l'etiqueta de garants de les essències liberals i espanyolistes del partit. Entre els seus hereus destaca el jove Pablo Casado, nou portaveu del comitè de campanya i que ara està en plena promoció als platós de televisió. No obstant, entre la presidenta dels conservadors madrilenys i l'excap de l'executiu espanyol hi ha una diferència fonamental: el consens. La primera genera temor a la part més centrista de la formació –com es va veure al congrés del 2008, quan va haver de renunciar a competir amb Rajoy pel lideratge– i, en canvi, el segon té l'aval d'haver cosit als anys noranta el centre, la dreta i la dreta extrema, tan fragmentada. Un èxit polític que ningú li pot negar i que aquest divendres ha fet relluir per intentar que el PP giri full.

És l'hora d'una (certa) refundació si volen retenir el poder, ha deixat entreveure. Toca prendre'n nota.

Identificar l'adversari: independentisme i Podem

Aznar –sense bigoti, parlant lent, jugant amb unes fines ulleres– ha instat el PP a deixar enrere la commoció pel cas Gürtel i passar a l'atac: "Hem d'aspirar a ser els millors, no pas els menys dolents", els ha dit. Les responsabilitats pels casos de corrupció greus que toquen de ple el PP –començant per la suposada caixa B– les ha limitades, però, a l'esfera privada de cada dirigent. Ell, afirma, respon per tots els seus actes. Aquesta tesi, que comparteix amb la direcció del carrer Gènova, permet al partit esquivar el moll de l'os del debat: ¿s'ha finançat o no de forma il·legal durant anys el partit i amb el coneixement dels seus màxims dirigents?. Per Aznar, reencarnat en aquell Clint Eastwood que mira impassible el 'Gran Cañón del Colorado' a la cançó dels Antònia Font, cal vendre la idea que tot això forma part del passat. D'ells, els ciutadans n'esperen dues respostes: "On està el PP" i, sobretot, si està convençut de guanyar les eleccions. Dos dards duríssims contra Rajoy.

Si és així, i apel·lant a les essències ideològiques que ha anat destil·lant des de la FAES, els ha indicat el camí per als propers mesos. I això passa per delimitar els seus adversaris: independentisme i Podem. "Els enemics de la llibertat i de l'Espanya constitucional", en paraules d'Aguirre. "Hem d'afirmar el nostre projecte. Allunyar la boira i la confusió sobre el que som i el que volem", ha afegit, perquè les properes seran "unes eleccions crucials en les quals es decidirà si es posa fi o no a dècades de llibertat i progrés".

És a dir, ja situat el debat en un esquema de polarització –la coneguda frase de "o nosaltres o el caos"– per poder tornar a aplegar una gran majoria al seu voltant. Netejar el debat de matisos. Aquest plantejament –o nosaltres o Pablo Iglesias– ha d'anar acompanyat d'un reforçament de la "classe mitjana" amb mesures com abaixar impostos, ha subratllat. Duresa ideològica i liberalisme econòmic: la recepta que li va servir a ell el 1996 per acabar amb un PSOE que agonitzava.

Aznar ha tornat aquest divendres amb força per boxejar contra l'ombra d'un Bárcenas que no ha marxat mai del partit i que amenaça de quedar-s'hi molt de temps, encara.