PP i PSOE avalen la retirada de l’obra de Santiago Sierra

MadridLa retirada de l’obra Presos polítics a l’Espanya contemporània de la fira d’art madrilenya Arco va provocar ahir una riuada de reaccions polítiques, inclosa una crisi en el si de d’Ifema, l’empresa pública que gestiona la fira de Madrid. L’Ajuntament de la capital espanyola, liderat per Manuela Carmena i accionista d’Ifema, va posar el crit al cel en assabentar-se de l’ordre de retirada, cursada personalment pel president executiu de l’empresa pública, Clemente González, que va trucar a la galerista per sol·licitar-l’hi, amb l’excusa d’evitar la polèmica. El consistori va assegurar que la decisió havia sigut unilateral i va reclamar una rectificació immediata i la convocatòria d’una reunió de la junta rectora, amb caràcter urgent, per abordar la qüestió.

L’Ajuntament no té majoria en aquesta junta, i comparteix accionariat a Ifema amb la Comunitat de Madrid (governada pel PP), la Cambra de Comerç i la Fundación Montemadrid. La presidenta de la junta és la consellera d’Economia del govern de Cristina Cifuentes, Engracia Hidalgo. Els socis majoritaris van arraconar l’Ajuntament, que controla un 31% del capital d’Ifema, i van fer valer la seva majoria per refermar la decisió de retirar l’obra de Santiago Serra. En un comunicat van afirmar que “des del màxim respecte a la llibertat d’expressió” mantenien l’ordre per intentar evitar “els discursos que desviïn l’atenció del conjunt de la fira”.

La notícia va servir per revifar velles polèmiques pels atacs a la llibertat d’expressió amb el consistori madrileny com a protagonista. En els últims mesos el govern de Manuela Carmena ha vist com s’empresonava uns titellaires contractats pel mateix Ajuntament per un presumpte delicte d’exaltació del terrorisme, o com un jutge prohibia un acte a favor del dret a decidir en unes dependències municipals.

El moviment d’Ifema també va provocar una allau de crítiques des d’alguns partits polítics, i fins i tot va arribar al registre d’entrada del Congrés de Diputats. El PDECat va registrar una bateria de preguntes al govern espanyol sobre la retirada de l’obra, i va assegurar que darrere hi veu “pressions polítiques”. El diputat demòcrata Sergi Miquel va denunciar que s’està vivint una “setmana negra per a la llibertat d’expressió a Espanya” després de la sentència de tres anys i mig de presó per al raper balear Valtonyc que el Tribunal Suprem va confirmar dimarts, i de les declaracions d’Artur Mas, Neus Lloveras, Marta Pascal i Marta Rovira al mateix jutjat per l’1-O de dilluns i dimarts. Per la seva banda, el portaveu d’ERC a la cambra baixa espanyola, Joan Tardà, va denunciar la “censura” i va considerar-la pròpia del règim d’Erdogan: “Benvinguts a Turquia”, va exclamar el republicà. Les dones dels presos polítics Jordi Cuixart i Jordi Sànchez es van afegir a les crítiques: Txell Bonet i Susanna Barrera van titllar la retirada d’acte “de repressió i de retrocés de la democràcia” a Espanya.

També Podem va ser crític amb la decisió conjunta del PP i la Cambra de Comerç madrilenya. El líder de la formació lila, Pablo Iglesias, va assegurar que el moviment és “propi de les dictadures”. “Que hi hagi gent que va a la presó per fer cançons que critiquen el rei o que es prohibeixi un quadre [...] és una vergonya”, va dir. També el portaveu de Ciutadans al Congrés, Juan Carlos Girauta, va mostrar-se crític, i va considerar que l’art és “ficció” i “libèrrim” i a dins seu “hi cap tot”.

En canvi, la portaveu del PSOE al Congrés, Margarita Robles, va aplaudir la decisió dient que “tot el que ajudi a rebaixar la tensió s’ha de valorar positivament”. Per part del govern espanyol s’hi va referir el secretari d’estat de Cultura, Fernando Benzo, que va assegurar des d’Arco que a Espanya “no hi ha presos polítics” i per això l’obra “conceptualment no estava ben ajustada”.