I el premi a la pitjor enquesta inventada és...

LLEGEIXO UNA ENTREVISTA A El Mundo al discutit director del CIS, José Félix Tezanos. Li pregunten, amb mala idea: “¿És relativament fàcil fer trampes sense ser enxampat?” I la resposta, d’expert en esgrima, és: “Hi ha diaris que han publicat enquestes inventades”. Ni el periodista l’acusava directament de sobrecuinar, ni ell es refereix de manera explícita al diari que l’està qüestionant. Però ja ens hem entès.

Que molts diaris s’inventen les enquestes és una d’aquestes coses sabudes, però que costa de trobar escrites negre sobre blanc. Justament aquests dies llegeixo la biografia Los Lara, de José Martí Gómez, i topo amb un passatge en què es rescata una cita de José Manuel Lara fill: “L’empresari d’un mitjà de comunicació hi és per fer d’empresari, no de periodista”. El biògraf alerta que aquest principi no sempre va ser respectat “perquè per alguna cosa era un Lara”. Segons explica, “no va imposar ni censurar temes o personatges, encara que el principi de no ingerència se’l saltava en època preelectoral, quan es divertia a La Razón cuinant enquestes al seu gust: «D’aquí tres o quatre diputats, d’allà un parell, tres els dono a aquests...»” Expliquen, veritat o llegenda, que un cop a ell i Marhuenda els van fallar els números i, després del trec d’aquí i poso allà, va sortir una enquesta amb més diputats que escons. De tota manera, el meu cas preferit de falsejament d’enquestes de La Razón va passar quan, a la web, preguntaven si calia “prohibir” la consulta independentista del 9-N. Com que el no anava guanyant, tot d’una van canviar -alehop!- el verb “prohibir” per “permetre”, però mantenint els vots rebuts. La gràcia és que, al cap de poca estona i descoberta aquesta trampa penosa, una nova onada de vots va decantar de nou el resultat... aquesta vegada cap al sí. El diari ja ho va deixar córrer, esclar.