Preparem-nos per a la impugnació de les eleccions als Estats Units
Les democràcies de tot el món han d'estar preparades davant la possibilitat que s'impugnin les eleccions nord-americanes més importants dels últims temps. Vista la confusió originada arran dels disputats comicis del 2000, haurien d'adoptar una posició coordinada extraoficialment. Sempre en contacte amb els observadors internacionals, han d'esperar amb calma el temps que calgui perquè el sistema electoral dels Estats Units, descentralitzat i extraordinàriament complex, sigui capaç d'anunciar un resultat clar. Una reacció clara i prudent de les altres democràcies contribuiria, des de fora, a un procés més civilitzat als Estats Units i –cosa encara més important– calmaria l'entorn internacional al voltant d'aquesta contesa tan agitada.
L'any 2000 els dirigents estrangers van improvisar. El president alemany, entre d'altres, va felicitar d'entrada el candidat George W. Bush i després se'n va haver de desdir. Van fer falta cinc setmanes i la sentència del Tribunal Suprem sobre el cas Bush contra Gore per arribar a tenir un resultat clar.
La situació actual és molt pitjor que la de l'any 2000. Més de la meitat dels votants es decanten pel sufragi per correu a causa del covid-19. Això ja complicaria les coses encara que als Estats Units hi regnés un clima de pau budista. Però ara el panorama polític i mediàtic està tan hiperpolaritzat que cada bàndol parteix d'uns fets que per a l'altre són inexistents.
El president nord-americà, Donald Trump, s'ha dedicat amb gran energia a sembrar la desconfiança sobre la legitimitat del procés electoral i, sobretot, la del vot per correu. "Seran les eleccions més corruptes de la història dels Estats Units", ha escrit fa poc en un tuit. I s'ha negat a distanciar-se de grups violents com els Proud Boys.
El context internacional també és menys favorable. El 2000 semblava que els EUA eren l'única hiperpotència i que la democràcia triomfava a tot el planeta. Ara una Xina autoritària planta cara als Estats Units, i a tot el món s'observa una recessió democràtica.
Si als estats més disputats les actuals enquestes d'opinió es materialitzen en vots, potser no caldrà activar aquests plans de contingència. Si la nit de les eleccions ja es veu que el demòcrata Joe Biden ha guanyat als estats indecisos, els republicans més responsables hauran de demanar immediatament al president que accepti el resultat.
Però, com que el vot per correu el demanen molts més votants demòcrates que republicans, pot molt ben ser que durant la nit electoral Trump se situï en primera posició i que després Biden vagi pujant a mesura que avanci l'escrutini dels sufragis per via postal. Aquesta situació de blue shift –tal com es coneix el fenomen consistent en la millora de resultats dels demòcrates durant l'escrutini del vot per correu– es podria traduir en dies o fins i tot setmanes de furibundes disputes, tant en col·legis electorals i administracions de comtats i municipis com als tribunals estatals i federals.
En una hipòtesi encara pitjor, el resultat podria acabar pendent d'una resolució del Tribunal Suprem, la composició del qual és objecte d'un acarnissat enfrontament entre republicans i demòcrates; seria una repetició de l'episodi judicial entre Bush i Gore però amb esteroides. En la pitjor de les hipòtesis, el litigi es podria allargar fins al gener del 2021 enmig de la violència política, el pànic dels mercats i la consternació generalitzada a tot el món.
En el supòsit que hi hagués blue shift, convindria que les altres democràcies adoptessin una estratègia tranquil·la i ponderada. Aquests països tindran milers de diplomàtics i periodistes sobre el terreny. Els mitjans de comunicació nord-americans i internacionals informaran exhaustivament sobre aquestes eleccions, i Facebook i Twitter estan fent grans esforços per frenar la desinformació. Tot i que els fets es qüestionaran, això no voldrà pas dir que siguin inexistents. Una de les tasques fonamentals de les democràcies liberals és cenyir-se als fets i defensar-ne la veracitat.
En aquest sentit, aquests països podran comptar amb la tasca de la missió d'observació electoral enviada per l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), que inclou els EUA entre els seus 57 membres. Des de fa 30 anys ha desplegat unes 370 missions d'observació electoral i, amb l'ajuda dels Estats Units, ha definit les millors pràctiques que serveixen de referència en matèria de rigor i imparcialitat. La missió de l'OSCE acaba de presentar un informe provisional i el 4 de novembre oferirà una roda de premsa a Washington.
Si, com va passar el 2000, el Tribunal Suprem resol el litigi, les altres democràcies hauran d'acceptar el seu veredicte. Tot i així, com afirma Nathaniel Persily, un col·lega meu de Stanford, el més decisiu, molt abans d'arribar a aquest clímax judicial, serà l'actuació dels innombrables funcionaris locals i estatals de les més de 10.000 jurisdiccions implicades i la dels jutges dels tribunals inferiors. Alguns d'ells actuaran d'una manera partidista, però la majoria seran ciutadans decidits a garantir que aquest procés, de llarga tradició però una mica desfasat, sigui tan lliure i net com permetin les circumstàncies en una època de covid, populisme i paranoies. Es mereixen el nostre suport silenciós.
És molt el que ens hi juguem tots nosaltres. En el pitjor dels casos, aquestes eleccions podrien significar una nova davallada en una recessió democràtica mundial. I en el millor, podrien marcar el començament d'una renovació democràtica més àmplia a tot el planeta, amb l'objectiu que el govern del poble, pel poble i per al poble no desaparegui de la capa de la Terra.
Traducció: Lídia Fernàndez Torrell