President, posi les urnes
Si s’acabés celebrant el referèndum i poguéssim acotar els vots només dels membres de la junta directiva del Barça, hi ha dubtes raonables d’una victòria del sí. El consell directiu no està format per activistes de l’ANC, amb l’estelada penjada al balcó. Hi ha ferms partidaris de la independència, això sí. També n’hi ha de contraris fins i tot a la possibilitat d’un referèndum. Es produeixen, però, una sèrie de paradoxes. D’entrada, Bartomeu ha viscut aquests dies posteriors a l’adhesió al Pacte Nacional pel Referèndum la pressió de l’unionisme en contra de la decisió i crítiques d’una part de l’independentisme, que el considera tou. Paradoxa 2: la junta directiva d’aquesta composició descrita anteriorment ha fet potser més signes inequívocs d’adhesió al dret a decidir que qualsevol altra (el Concert per la Llibertat i la Via Catalana al Camp Nou, declaracions a l’assemblea de compromissaris consignant la vinculació del Barça amb el que decideixin els catalans, l’adhesió al Pacte Nacional pel Dret a Decidir...), però passa per ser un govern que en aquesta matèria neda i guarda la roba. A dins, creguin-me, ho viuen amb sensació d’incomprensió. A més, i per acabar-ho d’adobar, no va faltar qui va recomanar a Bartomeu no significar-se en aquesta qüestió ara que hi ha causes obertes pendents de judici ni més ni menys que a l’Audiència Nacional.
El cas és que la junta va ser coherent amb el que havia decidit fins ara, no sense tensions internes que prometen reproduir-se a la pròxima oportunitat que es reclami al Barça que sigui més que un club en aquest negociat. Hi ha una fórmula que algú comença a estudiar per alliberar de pressió el president i el seu nucli dur. A mesura que avanci el Procés es reclamarà al club que aparegui en primera línia. ¿I si el club decidís organitzar una consulta per fixar la posició dels seus socis sobre el referèndum? Satisfaria a tothom. Els gestors del club es traurien les pressions que reben i rebran convertint-ho en un procés participatiu. Els socis del Barça exercirien el dret a decidir Barça amb normalitat. I independentistes, unionistes, abstencionistes, indiferents i militants de vot nul podrien expressar-se amb normalitat.
Si s’arribés a aquest punt que ara està només en fase d’idea expressada en alguna reunió tècnica, potser ens trobaríem que la majoria social del Barça i les opinions polítiques de la majoria de la junta directiva no són ben bé coincidents. I la pressió canviaria d’objectiu.
