El president torna a l’IEC

Quim Torra va tornar ahir a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), on sovint ha treballat a l’arxiu, des d’una nova posició: va inaugurar, com a president de la Generalitat, l’exposició que la institució ha muntat amb motiu de l’Any Pompeu Fabra sobre la relació del filòleg amb la institució. “Em va quedar un treball sobre Armand Obiols una mica embastat i espero poder-lo reprendre algun dia”, va dir Torra per recordar el seu pas per l’IEC com a editor i escriptor.

El president considera Pompeu Fabra “probablement la personalitat més important del país”. “Certament, la seva tasca de filòleg ho tapa tot -va afegir-, i és com ha de ser. És el filòleg per excel·lència, és qui ens dona una eina útil per explicar-nos el món en català i explicar el món en català”. Així mateix, va destacar el fet que Prat de la Riba imposés el català com a llengua oficial d’ús a la Mancomunitat, i com els periodistes i els escriptors del moment el van adoptar. “La majoria del país va saber veure en aquella llengua estàndard el futur que ens calia”, va explicar Torra.

L’exposició Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans inclou materials i documents del filòleg, com les reproduccions d’algunes de les 14.751 fitxes que va redactar a mà per al Diccionari general de la llengua catalana. És inusual que un president de la Generalitat inauguri una exposició de dimensions reduïdes, situada al primer pis del claustre de la Casa de la Convalescència. A més de Torra, la inauguració va comptar amb la presència de la consellera de Cultura, Laura Borràs, i la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, i el director del CoNCA, Carles Duarte. Tots van ser rebuts pel president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros, i per la vicepresidenta segona de l’entitat i comissària de l’exposició, Mariàngela Villalonga.

Pompeu Fabra va ser el president de la Secció Filològica des del 1917 fins a la seva mort l’any 1948. “Fabra tenia el seu lloc entre taules de fusta i llibres. Imagineu-vos què no hauria fet si hagués tingut un ordinador, una tauleta i internet per comunicar-se amb els seus col·laboradors”, va dir el president de l’IEC, Joandomènec Ros. El públic trobarà en un plafó les definicions que va fer Fabra d’una tria gens gratuïta de paraules, com “democràcia”, “emprendre”, “investigar”, “lluç”, “nyap” “seny”, “veritat” i “xenòfob”. També s’exposen els llibres que va publicar mentre era president de l’IEC, referències als homenatges que va rebre i els nou volums de les obres completes. Han deixat el buit de l’últim volum pendent, que contindrà els índexs de tota l’obra. A més d’aquesta mostra se’n pot veure una altra itinerant, Pompeu Fabra. Una llengua completa, organitzada per la direcció general de Política Lingüística.

A més del filòleg, Quim Torra va voler recordar el Pompeu Fabra “ciutadà”. “Tot va lligat, en aquella generació republicana. No penso que Fabra fes el que va fer per un simple amor científic per la llengua, tancat a la seva torre d’ivori; sinó que, com en els escriptors, poetes, escultors, científics i músics, hi havia un compromís amb el país”. El president va reivindicar la modernitat del pensament de Pompeu Fabra dient que “el nostre nacionalisme no és tancat” i que “nosaltres aspirem a contribuir a la humanitat amb el que som”. Fent un vincle entre el passat i l’actualitat, el president de la Generalitat vol que el seu Govern s’emmiralli en l’esperit de Fabra i la seva generació: “El Govern també vol construir la bastida d’aquest país republicà sota els conceptes de llibertat, cultura i talent”. Torra va recordar quan Fabra va ser empresonat arran dels Fets d’Octubre i el moment en què va marxar a l’exili, el 24 de gener del 1939 des del Mas Perxers, a Agullana.