Presons: el bon tracte

Aquestes darreres setmanes han aparegut dues notícies importants. D’una banda, que, després de l'informe del Comitè per a la Prevenció de la Tortura del Consell d'Europa, el departament de Justícia està completant la instal·lació d’un centenar de càmeres de videovigilància per evitar zones cegues a les presons de Brians i Ponent. De l’altra, que des de l’inici de l’alarma sanitària s’han fet més de 56.000 videotrucades a les presons catalanes.

És una mostra clara de posar les noves tecnologies al servei de les persones. Polítiques valentes per trencar amb esquemes tradicionals que responen a la pregunta: "I per què no?". Celebrem les mesures innovadores al servei de les persones privades de llibertat. Perquè les càmeres ajudaran a garantir el respecte als drets humans, i les videotrucades són una finestra per trencar l’aïllament.

Modernitzar les presons promovent el bon tracte i la socialització dels interns és més rehabilitador que aïllar, i les dades avalen que aquest ha de ser l’objectiu. La taxa de reincidència delictiva a Catalunya de les mesures penals alternatives és del 10,4 %, mentre que la de l’internament a presó és del 30,2%. La vinculació amb la comunitat i la justícia restaurativa són més eficients. Amb menys recursos, rehabilitem més.

Les persones arriben al desistiment —a deixar de delinquir— per una combinació d’accions individuals i socials vinculades a moments del seu cicle vital. Segons aquesta teoria de Sampsom i Laub, moments transcendentals de la vida com tenir parella, fills, feina, un projecte de vida, finalitzar uns estudis, fer voluntariat comunitari, etc., allunyarien la persona de cometre delictes. Tenir alguna cosa a perdre, en definitiva. Per tant, socialitzar i propiciar vincles és més eficaç que aïllar.

I buscant l’eficàcia i l’eficiència, caldria afegir-hi la idea de Barudy: el bon tracte és reparador. La paciència, la comprensió i les cures –a l’escola, a l’àmbit judicial i al sistema de benestar social– poden reparar molts danys i generar en les persones més resiliència i confiança en el món. El bon tracte repara vincles, genera confiança i fa possible la maduresa emocional i mental.

L’acceptació i assumpció de responsabilitats d’un comportament inadequat o delictiu requereix un grau de maduresa, humilitat i autoconeixement que no es pot assolir de forma immediata després de l’acte comès. Tal com existeixen unes fases en els processos de dol, també el reconeixement respecte a un acte delictiu requereix d’un procés específic i, sovint, sense un acompanyament especialitzat no es pot finalitzar de forma satisfactòria.

Aquesta és la funció dels professionals a les presons. L’experiència del bon tracte ja és, per ella mateixa, un element per iniciar el camí de la rehabilitació.

La instal·lació de càmeres reforça i afavoreix aquest bon tracte en tots els espais dels centres penitenciaris i les videoconferències ofereixen la possibilitat de socialitzar més i millor. Una bona política rehabilitadora que, al cap i a la fi, és la millor política de seguretat ciutadana. En una societat més ben tractada hi ha menys delinqüència.

Del bon tracte social se n’hauria de parlar més, però mentrestant seguim modernitzant les presons com a símptoma de societat democràtica i madura. Tal com va dir Fiódor Dostoievski, el grau de civilització d’una societat es mesura pel tracte als seus i les seves preses.