Els presos demanen diàleg i unitat amb el Govern en crisi

BarcelonaNomés la presència dels presos polítics al Parlament ha rebaixat aquest dimarts la tensió al si de l'independentisme. El que en altres circumstàncies hauria sigut un motiu de mobilització popular al carrer i d'unitat sobiranista a la cambra, s'ha convertit en una jornada estranya, carregada de sentiments contradictoris i d'una gran incertesa política. La situació està tan enrarida, és tan esperpèntica, que ni tan sols el vergonyós xou de Cs ha aconseguit el protagonisme que buscava. La il·lusió, fins i tot l'emoció de tornar a veure els exparlamentaris ara empresonats convocats per la comissió dedicada a analitzar l'aplicació del 155, ha quedat en això: en mera il·lusió. Una oportunitat mig perduda. Un homenatge a mitges. Una treva. Perquè la realitat és que la batalla sorda entre les dues formacions del Govern, JxCat i ERC, ha planat tot el dia, també, ni que fos subliminarment, sobre les intervencions de Junqueras, Turull, Romeva, Forn, Rull i Bassa. En el cas dels polítics republicans, per reafirmar la necessitat d'obrir una fase de diàleg amb l'Estat; en el cas dels de JxCat, per demanar unitat a l'independentisme.

La situació és rocambolesca. Després del descarnat desacord públic de dilluns, en què el Govern va mostrar la seva explícita divisió al plenari del Parlament arran de l'anul·lació de l'escó del president Torra, aquest dimecres l'executiu està decidit a tirar endavant l'aprovació dels pressupostos. La declaració institucional del president Torra anunciada per aquest dimecres a les 12 ens ho hauria d'aclarir. En tot cas, segurament és l'única bona notícia d'aquests dies. Han de ser molts els agents econòmics, socials i culturals que deuen estar tocant fusta perquè la Generalitat tingui per fi uns comptes nous i, per tant, perquè es pugui incrementar la despesa pública, reactivar la maquinària de l'administració i donar aire a la societat civil. Sens dubte, el país ho necessita. El que ja no està tan clar és si això serà suficient per mantenir el govern unit o si, per contra, serà el pròleg de la ruptura definitiva i la convocatòria d'eleccions. És a dir, si JxCat i ERC donaran per trencada la unitat estratègica i aniran a les urnes sense que els seus respectiu votants entenguin gaire res.

Per acabar de complicar la jornada, les instàncies judicials han aportat a aquest dimarts dues decisions que no contribueixen precisament a millorar el clima. D'una banda, el Tribunal de Comptes reclama més de 4 milions d'euros al Govern de l'1-O, en el que suposa un càstig econòmic afegit a la condemna de presó i l'exili; de l'altra, el Tribunal Constitucional obre la via penal contra el president del Parlament, Roger Torrent, per haver permès votar sobre l'autodeterminació. I encara, en paral·lel, el govern espanyol ha anunciat que la reunió dels presidents Pedro Sánchez i Quim Torra serà la setmana que ve, el 6 de febrer. Fora bo que aquell dia encara hi hagués un Govern amb voluntat de dialogar, un Govern amb pressupostos, un Govern amb una mínima estratègia consensuada com els han demanat els presos.