Bartomeu, tenim pressa
Josep Maria Bartomeu, més presidencialista que mai, pretenia –i pretén– esgotar el mandat sense ser fiscalitzat per ningú. Amb l’estadi buit, ha obviat els plebiscits més sonors i, sense un continuisme clar, el seu gran objectiu està sent tapar com sigui els defectes de la seva gestió econòmica, cosa que el covid ha exposat a la intempèrie. N’hi havia prou amb fer-se el suec, esperar-se a la cova en silenci, amb la calculadora a la mà, envoltat dels seus còmplices.
Alguns han admès d’amagatotis que no estan d’acord amb el que fa i desfà, incapaços de dimitir, acostumats als privilegis de creure’s algú a la llotja. Arribats a aquest punt, costa veure si els queda dignitat. La capacitat de resistència de Bartomeu ja va a part. La seva intuïció felina afrontant crisis és admirable. Té més vides que un gat perquè tendeix a esgarrapar abans que l’ataquin, tal com va demostrar desactivant el motí de Rousaud i companyia o filtrant tàcticament el seu cap en una safata davant el burofax de Messi.
Ara bé, ni el soci més imaginatiu hauria pogut preveure que s’encomanaria a Tácito com a deus ex machina per salvar-se de la malèfica moció de censura. Com diria aquell: “Et felicito, fill”. La fi justifica els mitjans, i si no li agraden els meus principis, tranquil, en tinc uns altres. És difícil caure més baix. Però ja m’ho pensava amb el Barçagate i aquí estem.
No hem d’oblidar que el creador del cas d’I3 Ventures, Jaume Masferrer, continua sent la mà dreta del president. Mai des de House of cards un assessor s’ha aprofitat tan bé. El cervell de les estratègies, tot fa pensar que també d’aquesta tan enginyosa que, si no aconseguia que la Guàrdia Civil entrés a requisar paperetes emulant l’1 d’Octubre, com a mínim ja instal·lava l’ombra de la sospita pel que pogués passar, criminalitzant 20.000 socis amb els indicis sense proves de la (no) denúncia cuinada per Romà Gomez Ponti. Un win-win per guanyar temps. Però de temps ja no n’hi ha, per més que també vulguin utilitzar les restriccions de la pandèmia a favor del seu relat.
No se n’adona, el president? Cada minut que passa, la putrefacció devora més espai. Què amaga? Què tem? Què pretén arreglar després de tants errors? És paradoxal observar com la junta del judici bíblic contra la directiva anterior –amb Ponç Pilat inclòs– està intentant evitar ser escrutada pels seus propis socis fins a les últimes conseqüències. President, posi les urnes o plegui d’una vegada. Faci alguna cosa, però deixi de pensar només en vostè.
