Els pressupostos de Bildu
L’argumentari d’aquest conglomerat d’escassa viabilitat democràtica (PP, Ciutadans, Vox) que coneixem com a dreta espanyola contra els pressupostos generals de l’Estat ve a ser que són uns comptes tutelats per ETA. Ho sustenten en la idea que EH Bildu, que ha anunciat el seu vot a favor, és un partit format per assassins o per còmplices i amics d’assassins, una idea que aquests mateixos partits del nacionalisme ultradretà espanyol, i les seves terminals mediàtiques, abonen des de fa anys amb contumàcia. És una idea contundent però que té l’inconvenient de ser falsa: Bildu no és cap partit de criminals, ni tan sols de delinqüents, cosa que no poden afirmar amb tanta convicció els partits abans mencionats: molt especialment el PP, amb el seu rosari de causes judicials en curs o ja sentenciades, i amb el seu fangar de corrupció, presumpta o provada, a l’esquena.
Sigui com sigui, el suport de Bildu a uns pressupostos de l’Estat suposa un canvi important dins la política espanyola i les seves dinàmiques. Ha fet sortir de polleguera els sectors més dretans del PSOE, representats per barons com el president extremeny, Fernández Vara, o -sobretot- el de Castella-la Manxa, García-Page, erigit en el nou socialista valent de referència per a Inés Arrimadas o Pedro Jota. Les crítiques de Ciutadans (que de tota manera exerciran el seu nou rol de partit frontissa i aprovaran els pressupostos) van en el sentit que al govern d’Espanya qui mana de debò és Podem i no el PSOE, cosa difícil de sostenir tenint en compte els gols que el partit de Pablo Iglesias ha hagut d’encaixar (el més vistós, potser, el de la fuga del rei emèrit) durant l’any que duen de govern de coalició. En tot cas, l’existència de dirigents com García-Page (que fa poc es lamentava del fet que Pere Aragonès es dirigís a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en anglès i no en espanyol), o de la mateixa autonomia de Castella-la Manxa, donen la idea de fins a quin punt l’estat de les autonomies és una invenció sense cap més sentit que amagar el fet que Catalunya i el País Basc són nacions. Pel que fa a qui mana en els pressupostos, cal recordar, com remarca Aitor Esteban, del PNB, que la titularitat del ministeri d’Hisenda, que se sàpiga, és dels socialistes, i que qui el dirigeix és la ministra Montero, que no es distingeix precisament per la seva sensibilitat envers la diversitat nacional, lingüística i cultural de l’estat espanyol.
El govern PSOE-Podem, en fi, podrà presumir de fer coincidir Bildu, ERC i Ciutadans en la votació dels pressupostos, cosa que ha donat peu a un moment d’alleujament còmic en què va aparèixer Albert Rivera parlant de dignitat. Els partits catalans, per la seva banda, ho enfoquen tot a la seva particular disputa preelectoral, amb aportacions de nivell com la de Gabriel Rufián exercint de crític de moda contra Laura Borràs, al capdavant d’uns Junts que, com la CUP, es trobaran votant en l’alegre companyia del PP i de Vox. Ja és cert que la política du a promiscuïtats estranyes.