La 'pretemporada' castellera ja arriba a la fi
TarragonaGairebé sense adonar-nos-en, l'anomenada 'pretemporada' s'està acabant per a moltes colles. Està arribant el final d'aquell període en què s'aglutinen tota una sèrie d'assajos, de castells i d'actuacions que serveixen per afinar troncs i canalla i per veure quina és la resposta del nucli dur i del gruix de la colla després de la parada hivernal.
Han estat, segurament, uns mesos durs. Mesos de reclusió al local d'assaig sense gaire presència al carrer. De proves per a canalla nova, de proves per a canalla que canvia de posició, de proves de tronc útils, de proves de tronc inútils i, fins i tot, de proves que els sempiterns i necessaris entesos sense càrrec pensen que són inútils però que, eureka!, un dia quadren…
Veient les actuacions d'aquests mesos i últimes setmanes, i sempre tenint en compte el calendari particular de cada colla, les dates de les festes majors, si hi ha aturada estiuenca o no, etc., la majoria ho estem aprofitant. Com en altres activitats on busques uns resultats concrets, els pics de forma són importants i acumular castells a les espatlles, i als braços en el cas de la pinya, dóna aquell punt necessari per a quan comenci l'exigència.
És un moment en què, pel que fa a l'assaig, es va molt per endavant del que es mostra a plaça i, moltes vegades, els caps de colla i les seves juntes han de fer pedagogia, assaig rere assaig, per treure el neguit i insistència dels seus castellers i fer veure que no és hora encara, que hi ha uns passos inicials que s'han d'assolir abans de fer un pas endavant i que, molt probablement i si tot va bé, poca gent recordarà els registres fets ara.
A la vegada, els dirigents han de tenir en compte l'aspecte psicològic i anímic del col·lectiu i la contradicció que comporta l'alegria d'aconseguir un objectiu molt aviat en la temporada amb el manteniment de la il·lusió i la tensió necessària mentre no arriba el següent repte.
La tipologia de la majoria d'actuacions és de les anomenades 'd'intercanvi'. I si pot ser al costat de casa per no tenir gaires despeses en desplaçaments i no exigir més temps del compte als castellers, molt millor.
Però si dic que acaba un període és perquè d'aquí a poques setmanes en comença un altre. Un de més apassionant en què s'aniran succeint les festes majors i el calendari anual assumit per colles i aficionats, aquell que tots podem recitar gairebé de memòria. I, de ben segur, moltes d'aquestes primerenques proves als locals i aquestes actuacions de primavera tindran un tant per cent molt elevat d'importància en les dinàmiques del futur immediat de les colles.
