Els primers estudis diuen que l'òmicron és més lleu perquè no afecta els pulmons

Nova YorkUna sèrie de nous estudis fets en animals de laboratori i en teixits humans ofereixen els primers indicis sobre per què la variant òmicron causa una malaltia més lleu que les versions anteriors del covid-19. En estudis sobre ratolins i hàmsters, l'òmicron va produir infeccions menys perjudicials, sovint limitades en gran mesura a les vies respiratòries superiors: el nas, la gola i la tràquea. La nova variant va fer molt menys mal als pulmons, on les soques anteriors sovint provocaven cicatrius i dificultats respiratòries greus.

"Seria just dir que està emergint la idea que és una malaltia que es manifesta principalment al sistema respiratori superior", explica Roland Eils, biòleg computacional de l'Institut de Salut de Berlín.

Al novembre, quan es va detectar l'òmicron per primer cop a Sud-àfrica, els científics només van poder intuir que la nova soca es comportaria de manera diferent a les altres, perquè tenia una combinació distintiva i alarmant de més de 50 mutacions genètiques diferents. Investigacions anteriors havien demostrat que algunes d'aquestes mutacions permetien que el coronavirus s'enganxés a les cèl·lules amb més força i d'altres permetien que el virus evadís els anticossos, però com es podria comportar la nova variant dins del cos era un misteri. "No es pot predir el comportament del virus només a partir de les mutacions", diu Ravindra Gupta, viròleg de la Universitat de Cambridge.

Més de mitja dotzena d'experiments de laboratori fets públics els darrers dies apunten a la mateixa conclusió: l'òmicron és més lleu que la variant delta i que les altres versions anteriors del virus. Dimecres passat, un gran consorci de científics japonesos i nord-americans va publicar un informe sobre hàmsters i ratolins que havien estat infectats amb l'òmicron o amb altres variants. Els infectats amb òmicron tenien menys danys pulmonars, van perdre menys pes i tenien menys probabilitats de morir, segons l'estudi.

Tot i que els animals infectats amb òmicron de mitjana van experimentar símptomes molt més lleus, els científics van quedar especialment impactats en veure aquests resultats també en hàmsters sirians, una espècie que se sap que emmalalteix greument amb totes les versions anteriors del virus. "Va ser una sorpresa, perquè totes les altres variants han infectat més greument aquests hàmsters", va dir el doctor Michael Diamond, viròleg de la Universitat de Washington i coautor de l'estudi.

També en teixits humans interns

La raó per la qual l'òmicron és més suau pot ser una qüestió d'anatomia. Diamond i els seus col·legues van trobar que el nivell d'òmicron al nas dels hàmsters era el mateix que en animals infectats amb variants anteriors, però els nivells d'òmicron en els pulmons eren una desena part o menys. Una troballa similar van fer investigadors de la Universitat de Hong Kong, que van estudiar fragments de teixit extrets de les vies respiratòries humanes durant cirurgia. En 12 mostres de pulmó, els investigadors van trobar que l'òmicron hi creixia més lentament que la delta i altres variants.

Moltes cèl·lules del pulmó porten una proteïna anomenada TMPRSS2 a la superfície que, sense voler, pot ajudar els virus que passen a entrar a la cèl·lula. Però l'equip de Gupta va trobar que aquesta proteïna no s'enganxa gaire bé a l'òmicron i per això aquesta variant opta per les cèl·lules que no produeixen TMPRSS2, que són més amunt en les vies respiratòries. Segons Gupta, l'òmicron s'ha convertit així en especialista de les vies respiratòries superiors i prospera a la gola i al nas. Si això és cert, el virus podria tenir més possibilitats de ser expulsat en petites gotes a l'aire circumdant i trobar-se amb nous hostes. 

 © Copyright The New York Times