"El problema és el caràcter polític de l'extradició, no la doble incriminació"

MadridGiorgio Campá, un advocat de 37 anys especialitzat en dret d'extradició i fundador del bufet independent Étude G. Campá, de Ginebra, estima que el cas Gabriel és eminentment polític. "És difícil imaginar-se un cas més polític que el de l'exdiputada catalana", assenyala en una conversa telefònica amb l'ARA.

Quines dificultats veu que hi ha perquè progressi una demanda d'extradició d'Anna Gabriel en el moment en què tingui lloc?

És un cas d'alt perfil polític. Se li imputen actes comesos durant l'exercici de la seva activitat com a diputada del Parlament català. I aquest caràcter polític podria frustrar fins i tot l'obertura mateixa de l'expedient un cop arribi la demanda. Espanya haurà de sol·licitar en algun moment la detenció i veurem si aquesta detenció es fa a Suïssa. Les declaracions del portaveu de l'Oficina Federal de Justícia (OFJ) o ministeri de Justícia suís, Folco Galli, en què adverteix Espanya que Suïssa no extradeix persones per raons polítiques, han estat molt hostils.

Els dos codis penals castiguen la separació d'una part del territori mitjançant la violència. Potser el problema, més que la descripció dels codis penals, és el dels fets que han tingut lloc a Catalunya, on no hi ha hagut aquesta violència.

L'article 265 del Codi Penal suís castiga la separació d'una part del territori de la Confederació o d'un cantó i posa com a element del tipus de delicte l'ús de la violència. Però també tenim l'article 275, segons el qual es castiga amb una pena de cinc anys qualsevol persona que tiri endavant "una acció amb l'objectiu de desestabilitzar o alterar l'ordre constitucional de la Confederació o els cantons de manera il·legal". Aquí no es diu res de la violència com a constitutiva del tipus penal, encara que certament aquest article s'hauria d'aplicar de manera molt restrictiva, segons la recomanació del Tribunal Federal.

Vol dir que es podria construir formalment la doble incriminació –que els delictes siguin castigats als dos països– com a requisit de qualsevol demanda d'extradició?

Espanya la podria invocar, sí. Però el tema central, al meu parer, no és el de la doble incriminació. És que estem imputant uns fets polítics a una persona que era diputada d'un Parlament. Tot el procediment, em sembla, gira al voltant d'això. A Suïssa, d'altra banda, és el Tribunal Penal Federal (i finalment el Tribunal Federal Suís o Tribunal Suprem), quan es tracta d'assumptes considerats com a políticament sensibles, el que té capacitat per adoptar la decisió sobre els casos de persecució política. És veritat que se solen invocar moltes vegades i que no tenen èxit. Però en aquest cas no hi ha cap dubte que s'estaria demanant l'extradició per causes polítiques. Precisament, aquest seria un dels motius per denegar l'obertura mateixa de l'expedient, és a dir, el que aquí anomenem 'entrar en matèria'.