El problema de les expectatives
Per fi ja s’ha acabat el mercat de fitxatges i tindrem una mica de tranquil·litat fins a l’1 de gener de l’any vinent. Per cert, que no té cap sentit que es tanqui tres jornades després d’haver començat la temporada. Estaria bé que en aquestes reunions en què es troben tots els clubs, a part de menjar i beure, també decidissin alguna cosa útil. Com, per exemple, copiar de la Premier League anglesa que el mercat es tanqui just abans de començar la primera jornada. La majoria d’entrenadors i jugadors hi estarien d’acord.
El problema dels fitxatges és sens dubte l’expectativa que es crea al seu voltant. Si tu saps que tens opció de tenir un jugador, t’il·lusiones i si llavors no ve és quan arriba la decepció. Moltes vegades aquests rumors de fitxatges venen donats per la premsa, que sempre hem estat assenyalats com a culpables de treure noms durant l’època de mercat. En canvi, aquesta vegada no ha sigut cap invenció dels periodistes.
Aquest any els mateixos protagonistes s’han encarregat de fer públiques les seves intencions. El Barça ha anunciat per terra, mar i aire que volia fitxar Neymar en una operació esperpèntica. O potser era que volien fer veure que el volien fitxar, qui sap. Per culpa d’això, han creat expectatives a Messi, a Neymar i a un bon grapat d’aficionats. Ha sigut el tema de l’estiu. Tothom en parlava, fins i tot gent a qui mai hauria imaginat que li preocupessin aquestes coses. I, de retruc, s’ha alimentat també un interès del Madrid pel brasiler.
Aquesta vegada sense cap missatge visible del club, però amb informacions que venien de mitjans molt afins a la seva cúpula. L’aficionat madridista, després d’una temporada desastrosa en blanc, ha vist com aquesta no començava gaire millor i amb gairebé els mateixos protagonistes al camp que l’any passat. Se’ls feia la boca aigua només de pensar que podrien robar-li el fitxatge de Neymar als morros al Barça. “Si algú ho pot fer és Florentino”, deien. I Zidane es va encarregar d’apujar encara més les expectatives afirmant que es podrien produir una o dues bombes abans de tancar el mercat. Pogba? Neymar? Expectatives elevadíssimes. I la realitat: Areola. Terrible.
Però Florentino a hores d’ara està més preocupat en invertir els milions en el camp. Però literalment. Prefereix gastar-s’ho en el nou estadi que no pas en jugadors. I la brometa de Zidane no li ha agradat gens. De fet, aquesta relació no ha començat amb gaire bon peu. Però d’això ja en parlarem. Ja tindrem ocasions per sucar-hi pa. Seguríssim.
