El problema de 'Vogue' amb el color negre

BarcelonaEl número de febrer de Vogue durà en portada Kamala Harris i arribarà acompanyat de polèmica: segons les fotos que n'ha avançat la revista, la vicepresidenta electa hi apareix amb un to de pell més clar que a la majoria d’imatges que se li recorden. El fet que Harris ja tingui una tonalitat molt suau i que la revista hagi optat per emblanquir-la encara més amb una il·luminació més potent del compte ha tornat a posar la directora Anna Wintour a l’ull de l’huracà. Ja a l’agost, la portada on apareixia Simone Biles va rebre crítiques per presentar-la amb un color de pell una mica aclarit.

La polèmica sobre com es fotografien els negres a les portades de les revistes no és exclusiva de Vogue, però la influent publicació fa un any que arrossega crítiques en aquest sentit. La més greu és la que acusa la revista de marginar les persones de color a les seves promocions internes de personal. La remor va ser prou forta perquè un tòtem com Wintour redactés una carta en què admetia ʺerrorsʺ per haver publicat articles i fotografies que no mostraven sensibilitat envers les minories i que havien resultat ʺintolerantsʺ o ʺperjudicialsʺ. I reconeixia que ʺVogue no ha trobat encara prou maneres d’elevar i donar espai a editors, escriptors, dissenyadors i creadors negresʺ. Era un mea culpa literal, perquè deia que n'assumia la ʺplena responsabilitatʺ. Però mesos després hi torna a haver la sospita que la presència del color negre molesta d’alguna manera, ni que sigui perquè s’intueix que es vendran menys exemplars d’una publicació que només pot disparar dotze trets l’any (per a cadascun dels 26 territoris on treballa).

La dignitat d’un col·lectiu a l’arena pública comença per la seva representació. Les revistes de moda ja són prou qüestionables perquè imposen uns models de bellesa molt estrets. Que no perpetuïn estereotips racials, a més.