Problemàtiques i contradiccions de la decisió de la JEC

i Antoni Bayona
04/01/2020
3 min

La Junta Electoral Central (JEC) ha pres una decisió polèmica en deixar sense efecte la credencial de diputat del president de la Generalitat com a conseqüència de la recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que l’inhabilita per a l’exercici de càrrecs públics. Com és sabut, aquesta sentència encara no és ferma. Tanmateix, la JEC ha determinat que la inhabilitació ja és efectiva sense necessitat d’esperar al que decideixi el Tribunal Suprem (TS).

La decisió de la JEC és problemàtica en sentit polític i jurídic. En sentit polític perquè no sembla casual que la decisió es prengui després que s’anunciï l’acord entre el PSOE i ERC per a la investidura de Pedro Sánchez. Recordem que la JEC ja va adoptar una altra decisió conflictiva quan va excloure Carles Puigdemont de la llista d’electors de les darreres eleccions europees, una decisió que va ser després revocada pel Tribunal Suprem. També resulta sorprenent que la JEC s’hagi pronunciat sobre la inhabilitació d’Oriol Junqueras sense esperar a veure com gestiona el TS la sentència del Tribunal Europeu de Justícia que li reconeix la immunitat parlamentària com a eurodiputat. Totes aquestes actuacions certament generen preocupació pel capteniment de la JEC.

Però des del punt de vista jurídic, la decisió de la JEC també presenta altres problemes que és necessari explicar. Les atribucions de la JEC estan relacionades amb els processos electorals, i entre elles hi ha la de verificar si concorren les causes d’inelegibilitat dels candidats. Entre aquestes causes, la llei orgànica electoral general (Loreg) preveu la inhabilitació amb sentència “no ferma” per a determinats delictes, inclosos els que van contra l’administració pública. És basant-se en això que la JEC ha apreciat una situació d’inelegibilitat sobrevinguda del president de la Generalitat.

Tot i que no hi ha cap procés electoral obert, la JEC fonamenta la seva decisió en l’argument que les causes d’inelegibilitat també ho són d’incompatibilitat per desenvolupar el càrrec de diputat, la qual cosa li permet estendre la seva competència més enllà del procés electoral pròpiament dit, és a dir, quan ja es desenvolupa el càrrec de diputat. Tanmateix, aquesta interpretació extensiva de les competències de la JEC és molt discutible perquè entra en conflicte directe amb les funcions que tenen els Parlaments de ser ells, i, si escau, el Tribunal Constitucional per mitjà d’un recurs d’empara, els que resolguin les situacions d’incompatibilitat dels diputats. El mateix Tribunal Constitucional té jurisprudència en el sentit de diferenciar la fase electoral en la qual cal reconèixer el protagonisme de la JEC de la de verificació de les situacions d’incompatibilitat sobrevingudes, que és pròpia del dret parlamentari. Vist així, sembla que la JEC hauria anat més enllà de les seves funcions i hauria entrat en un terreny d’apreciació que és propi del Parlament.

Des d’una perspectiva més personal i institucional, cal assenyalar la gravetat que té la decisió de la JEC per dos motius. En primer lloc, pel fet que, sense que hi hagi hagut encara una sentència ferma, l’execució de l’acord de la JEC afecta de ple el dret de participació política de l’article 23 de la Constitució. Un fet greu i irreparable si es fes efectiu l’acord de la JEC, i que caldria corregir amb urgència recorrent-lo davant del TS i demanant la seva suspensió immediata.

Des del punt de vista institucional, la decisió de la JEC posa en qüestió la continuïtat del president de la Generalitat en el seu càrrec, perquè l’Estatut diu que el president és elegit pel Parlament entre els seus membres. En la meva opinió, aquest requisit (ser diputat) no és necessari només per ser elegit, sinó que s’ha de mantenir. Òbviament, si es perd la condició de diputat, també quedaria vacant la presidència de la Generalitat. Però això no és tan senzill com sembla, perquè el mateix Estatut vincula el cessament del president de la Generalitat a la inhabilitació per una sentència “ferma” que encara no existeix. Hi ha, doncs, una aparent contradicció, en aquest cas, entre la Loreg i l’Estatut que només es pot superar de manera coherent, si s’entén que la previsió de l’Estatut actua com una excepció a la necessitat de mantenir la condició de diputat en aquest cas concret, o bé que la Loreg té un límit en la seva aplicació derivat del que preveu l’Estatut. Si aquesta lectura és correcta, pot tenir molta importància per determinar com afecta l’acord de la JEC al càrrec de president de la Generalitat.

stats