Els problemes dels equips grans
BarcelonaNo pot ser casualitat. Els equips considerats grans d’Europa tenen tots més o menys problemes. Els costa molt guanyar. I veus que els jugadors no acaben de girar del tot rodó. Mal de molts, consol de necis. Però certament, algun denominador comú hi deu haver.
A la lliga espanyola el Barça i el Madrid han perdut més punts dels habituals en un mes de setembre. I hi podríem afegir també l’arrencada de l’Atlètic de Madrid. Massa ensopegades. Però si anem a Alemanya trobarem que el Bayern Munic no és líder, o si anem a Anglaterra, que el City de Guardiola va perdre a casa en el debut de la Champions i va guanyar als últims minuts en la segona jornada.
La primera explicació fàcil la trobaríem en el Mundial. L’any de Copa del Món de seleccions suposa una càrrega de partits extres per als jugadors. Tant és que arribin a la final, l’important és la tensió acumulada, els amistosos previs, les concentracions... Un Mundial castiga perquè fa que la temporada anterior s’allargui al màxim de competició fins ben entrat el mes de juliol. I a l’agost ja has de tornar a començar.
Però l’altre gran handicap són les pretemporades. Bé, el que en queda. Perquè s’han substituït per gires comercials que t’obliguen a anar als Estats Units o l’Àsia. A moure’t, a dormir en diferents hotels, a combinar entrenaments amb actes de patrocinis i, el més important, a competir amb grans equips des del primer dia. S’han acabat aquells partits a Holanda contra equips de Tercera que acabaven amb golejada però servien per anar agafant el ritme de competició. Ara el Barça, el Madrid, el Juventus, el City o el United ja juguen entre ells a finals de juliol. D’acord, és amistós, però la tensió competitiva no és la mateixa que a Holanda.
I això s’acaba pagant. En un moment en què el futbol és més físic, en què qualsevol equip t’iguala o, fins i tot, és més intens, el talent no ho és tot. I jugadors boníssims, excel·lents, únics, es troben competint amb d’altres que han passat un bon estiu, que han tingut una pretemporada equilibrada, com per exemple el Leganés, i que et posen en veritables problemes per guanyar-los.
No és l’única excusa; fallen altres coses, però sens dubte el punt físic, tan important en el futbol modern, és un aspecte que els grans clubs no cuiden. Exploten i espremen tant els seus jugadors que, al final, potser els passarà com amb la gallina dels ous d’or: entre tots la matarem i ens n’adonarem quan ja no en podrà pondre més. Que no sigui massa tard.
