El Procés català es menja Franco

BarcelonaSobre el paper era un pla perfecte: exhumar Franco a dues setmanes de les eleccions, a mode de tret de sortida d'una campanya que oficialment s'ha reduït a un setmana però que en realitat va començar l'endemà del 28-A. El procés d'exhumació ha estat tan llarg que, més enllà de la curiositat que puguin produir les imatges d'avui, el seu efecte es pot donar per amortitzat. Serà un dia, màxim dos, d'ocupar l'espai mediàtic, perquè a partir de dissabte el focus tornarà a Catalunya amb la manifestació de solidaritat amb els presos condemnats i diumenge amb la rèplica unionista.

En contra del que havien previst els estrategs de la Moncloa, amb Iván Redondo al capdavant, Pedro Sánchez i el PSOE estan estancats a les enquestes, mentre que el PP s'hi acosta perillosament. Pablo Casado ha estat hàbil i ha mantingut un perfil baix, igual que Albert Rivera, sobre la qüestió de l'exhumació de Franco. Només Vox ha plantejat batalla política sent com són els hereus del que a la Transició s'anomenaven els "nostàlgics". Rivera, sens dubte, és el més incòmode amb l'exhumació perquè posa de manifest que l'Espanya que ell defensa, "sense rojos ni blaus", només existeix al seu cap.

L'ombra del conflicte català és tan allargada que fins i tot la vicepresidenta Carmen Calvo no ha resistit la temptació de relacionar el trasllat dels ossos del dictador amb el Procés: "Avui hauria de ser un dia per a una reflexió profunda, per introduir-nos en el que representen els cops d'estat, l'incompliment de les lleis", ha piulat. Ella mateixa ha torpedinat, doncs, l'intent de canviar el frame del debat polític, almenys per unes hores.

La majoria de la societat espanyola arriba a un dia certament històric amb una barreja de curiositat i incomoditat per la reaparició a les televisions de personatges com el net del dictador, Francis Franco, o l'advocat de la família, Felipe Utrera-Molina, fill de l'exministre franquista José Utrera Molina, i el món està descobrint avui que Espanya és lluny de fer net amb el seu passat feixista.

De fet, algú hauria d'haver avisat Pedro Sánchez que la comissaria de Via Laietana va ser un centre de tortures durant el franquisme, amb els sinistres germans Creix com a alumnes avantatjats, i que en una democràcia avançada avui seria un centre de memòria històrica i d'homenatge a les víctimes. En canvi, és una comissaria que aquests dies ha acollit joves manifestants, els nets dels que van ser detinguts i torturats llavors.

Definitivament el Procés català, amb els aldarulls més importants en els últims 80 anys a Catalunya, s'ha menjat Franco. I amb això ha acabat també amb les esperances de Sánchez d'obtenir una victòria esclatant el pròxim 10-N.