26/5: Propaganda

Les campanyes de publicitat institucional em provoquen d’entrada un cert recel. Perquè no sempre acabo d’entendre ben bé què anuncien. La campanya d’una marca de cotxes em vol convèncer que compri aquell cotxe. La dels iogurts, que mengi aquell iogurt. Però de què em deuen voler convèncer moltes d’aquestes campanyes institucionals? Per exemple, davant d’alguns anuncis institucionals que figura que eren de foment de la lectura, la pregunta era si em volien convèncer de llegir (pels arguments, no ho semblava) o em volien convèncer de la bondat excelsa de la institució en qüestió (i dels que hi manaven) i del seu profund compromís amb la cultura, la lectura, etcètera. Sovint el que em venien –com el cotxe o el iogurt– era només la institució i els seus dirigents del moment. Propaganda política pura. Això m’ha passat amb campanyes de totes les institucions (demà ja parlaré del “Salimos más fuertes”!). I em passa ara amb la nova campanya institucional de l’Ajuntament de Barcelona i el videoclip propagandístic d’una ciutat de postal amb el títol de Barcelona té molt poder. Què deuen anunciar? Què em volen vendre, ben bé? I si la immensa majoria d’aquestes campanyes són del tot prescindibles, a aquesta no l’afavoreix ni el moment ni l’excusa.