Els protagonistes dels fitxatges
És estranya l’època de fitxatges. Els aficionats senten rumors de jugadors i amb alguns s’il·lusionen i amb d’altres no tant. També estan pendents de les baixes, de les ofertes, del que fan els equips rivals... La premsa ens hem mal guanyat la fama de treure noms amb l’única finalitat d’omplir pàgines i tertúlies. Però, en el fons, no conec cap periodista que s’hagi inventat una notícia. El que passa és que en cada fitxatge hi ha molts actors en joc.
Per començar, el mateix jugador, ell ha de triar on vol jugar. Una mala decisió el pot fer triomfar o fracassar del tot. En algunes edats perdre un any pot ser decisiu. Per tant, afortunadament, encara hi ha moltes estrelles que no només es mouen per diners sinó també per l’oferta esportiva. Després entra en escena l’entorn del jugador. Parlo de la família, per exemple. Gent de la seva màxima confiança que l’aconsella i li adverteix quina ha de ser la millor decisió. I immediatament després o en paral·lel hi ha el representant, que en principi ha de mirar el millor per al seu jugador, però alguns també miren una mica el millor per a ells mateixos.
En alguns casos hi entren intermediaris. Gent que es dedica a fer de mitjancera entre un jugador i un club. La llei no permet que jugadors i clubs amb contracte en vigor interactuïn. Ells s’encarreguen de fer-ho, d’oferir jugadors de posicions concretes que saben que aquell club busca i altres operacions semblants.
I, per altra banda, tenim l’entrenador, que també vol jugadors i dir-hi la seva. En alguns clubs tenen més pes que en d’altres. Per sobre d’ell hi ha el secretari tècnic o el director esportiu, o tots dos. S’encarreguen de decidir què és el millor per al club des del punt de vista econòmic i esportiu, juntament amb el director general i amb els directius de l’àrea esportiva, i finalment el president. Així, pel cap baix, hem fet una llista de deu persones com a mínim que s’han de coordinar perquè un fitxatge es faci efectiu. Per això algunes vegades llegim informacions contradictòries si preguntes a un costat de la taula (el jugador) o a l’altre (el president). O en altres ocasions, fins i tot, algun d’aquests actors aprofita l’ocasió per filtrar algun nom interessat per desviar l’atenció o pressionar l’altra part perquè es decideixi.
I mentrestant seguirem llegint i sentint noms, rumors i ofertes. Alguns ens il·lusionaran i d’altres no tant. Per sort, cada vegada queda menys perquè torni a començar la temporada.
