El son protegeix d’infeccions i del risc de patir càncer
El son és una condició fisiològica reparadora. Quan dormim, els sistemes corporals es regeneren. És a dir, aprofiten per eliminar els productes de rebuig que s’han acumulat durant el període d’activitat com a conseqüència del metabolisme normal de les cèl·lules. També reparen les estructures que, per l’ús que se’n fa, s’han malmès o han deixat de funcionar de manera òptima. Això inclou el sistema immunitari.
Fa temps que se sap que dormir bé n’afavoreix el funcionament, la qual cosa fa que disminueixi la probabilitat de tenir malalties infeccioses i càncer. En tots els casos, una de les funcions del sistema immunitari és detectar els microorganismes estranys, les cèl·lules infectades i també les tumorals, per eliminar-les. Tanmateix, encara no es coneixen tots els mecanismes moleculars que ho fan possible.
El poder del son
L’investigador Stoyan Dimitrov i els seus col·laboradors, de diverses universitats i centres de recerca alemanys i danesos, han examinat els mecanismes moleculars que permeten que el sistema immunitari guanyi eficiència després d’haver dormit. Segons han publicat a la revista Journal of Experimental Medicine, mentre dormim algunes cèl·lules del sistema immunitari incrementen la producció d’unes molècules que les ajuden a enganxar-se a les cèl·lules infectades o a les tumorals, i això els fa més fàcil eliminar-les.
Els investigadors també han vist que algunes condicions fisiològiques com l’estrès fan just el contrari, cosa que contribueix a explicar per què les situacions d’estrès afavoreixen determinades patologies. Aquests resultats poden contribuir a dissenyar noves estratègies farmacològiques que incrementin l’eficiència del sistema immunitari en casos d’infeccions persistents o de processos cancerosos.
Reconèixer per eliminar
El sistema immunitari està format per un conjunt de mecanismes cel·lulars i moleculars que ens ajuden a protegir-nos i desfer-nos dels organismes patògens, i també de les cèl·lules tumorals. Un d’aquests mecanismes implica el reconeixement específic de les cèl·lules que cal eliminar. D’això se n’encarrega un tipus concret de glòbuls blancs anomenats limfòcits T. Es troben a la sang i al sistema limfàtic, des d’on poden sortir i penetrar en la major part de teixits del cos per identificar les cèl·lules que s’han d’eliminar.
De manera molt general, primer reconeixen les cèl·lules, a través d’unes proteïnes que formen part de l’anomenat complex major d’histocompatibilitat. Serveixen perquè els limfòcits T i altres cèl·lules del sistema immunitari puguin diferenciar el que és propi del que cal eliminar. Un cop les han reconegudes, cal que s’hi uneixin per eliminar-les. Aquesta unió es produeix a través d’unes altres proteïnes que els limfòcits T tenen a la membrana i que de manera genèrica s’anomenen integrines.
En aquest treball, Dimitrov i els seus col·laboradors van examinar persones afectades per citomegalovirus, un tipus de virus de l’herpes molt persistent que infecta sobretot les cèl·lules de les glàndules salivals. En un primer experiment, els van permetre mantenir un ritme de son i vigília habitual, i després els van mantenir desperts durant més de 24 hores. En tos dos casos els van anar recollint mostres de sang a intervals regulars, i van analitzar la producció d’integrines de cada persona.
L’oposició integrina-adrenalina
Segons els resultats obtinguts, durant el període de son la producció d’integrines augmenta, la qual cosa facilita que els limfòcits T s’activin i s’uneixin a les cèl·lules que cal eliminar. Tanmateix, quan no s’acompleix el període de son, la producció d’integrines baixa, i això genera l’efecte contrari. Per veure quin és l’origen d’aquesta davallada, els investigadors van analitzar quines altres alteracions fisiològiques es produeixen per la manca de son, especialment a nivell hormonal.
Quan no dormim adequadament, s’incrementa el nivell de diverses hormones, entre les quals destaca l’adrenalina. L’adrenalina és una hormona activadora que se secreta en quantitats especialment elevades en situacions d’estrès. Aquesta hormona, juntament amb d’altres que també es produeixen en les mateixes situacions, inhibeix la producció d’integrines, les proteïnes que els limfòcits T fan servir per unir-se a les cèl·lules infectades i a les tumorals, cosa que dificulta que s’activin i que, en conseqüència, puguin contribuir de manera efectiva a eliminar-les. Per això, per exemple, les persones afectades d’herpes labial acostumen a tenir recaigudes en períodes d’estrès.
