Les proves d'estrès de les centrals nuclears

EnginyerSe gons la Unió de Banques Suïsses (UBS), l'accident de Fukushima és més greu que el de Txernòbil pel que fa a la credibilitat de l'energia nuclear, ja que posa en dubte que fins i tot un país avançat com el Japó pugui gestionar adequadament la seguretat de les centrals. Les conseqüències econòmiques per a la indústria nuclear poden ser devastadores si s'instal·la a l'opinió pública la sensació que en qualsevol moment es pot repetir un accident com el de Fukushima, encara que sigui per una causa diferent. Per això, la Unió Europea va instar tots els països europeus a fer una revisió a fons de les seves centrals, sobre la base d'unes "proves d'estrès" que avaluïn el grau de resistència de les centrals en funcionament, per veure si cal afegir noves exigències a algunes centrals per seguir operant amb les màximes garanties.

L'objectiu és que el Consell Europeu es pugui pronunciar a finals d'any sobre el grau de seguretat nuclear a Europa, després d'analitzar els resultats d'unes proves que hauran de supervisar els reguladors estatals dels països membres.

WENRA, l'associació europea de reguladors nuclears, ha publicat recentment una proposta d'especificacions sobre quines han de ser aquestes proves, tot i que dóna a cada Estat la responsabilitat de prendre les mesures oportunes en funció dels resultats que obtingui a les seves centrals. Aquesta proposta obliga a fer una avaluació de quin és, per a cada central, el grau Richter de terratrèmol i el nivell d'inundació que anul·larien els sistemes de seguretat i provocarien la fusió del nucli del reactor i la destrossa de les piscines de combustible gastat, i quin grau Richter provocaria la destrucció de l'edifici de contenció.

També s'ha d'analitzar de quant de temps es disposaria si hi hagués una pèrdua total de subministrament elèctric per evitar la fusió de les barres de combustible, tant del reactor com de les piscines, i quines serien les conseqüències per al reactor de la pèrdua de la capacitat de refrigeració principal. Serà interessant veure els resultats d'Ascó, on es combinen el risc sísmic i el d'inundacions. Tot plegat semblaria força seriós si no fos perquè el termini que es dóna a les empreses explotadores, que són les que han de fer aquestes anàlisis, acaba el 15 de setembre, i s'accepta que possiblement hauran de fer aquestes avaluacions sense poder comptar amb els corresponents estudis d'enginyeria. Això fa pensar que potser en realitat només es tracta d'omplir un expedient perquè tot pugui seguir igual.