Tres proves de foc per al català
LA PRIMERA, LA LLEI. El govern espanyol ha presentat l’avantprojecte de llei de l’audiovisual que transposa els preceptes de l’última directiva europea. És un desastre calamitós, des del punt de vista del català. S’hi han presentat al·legacions i el text s’ha de sotmetre a debat parlamentari. Els partits catalans tenen l’obligació d’aconseguir que s’introdueixin obligacions lingüístiques. Al capdavall, la directiva defensa explícitament la diversitat cultural.
LA SEGONA, LA GOVERNANÇA. La Corporació va a la deriva. El consell de govern ha perdut un terç dels membres i els altres dos terços tenen els mandats caducats. No hi ha contracte programa. I no hi ha model a deu anys vista. Cal reimpulsar aquesta eina fonamental. Però això va més enllà d’un canvi de noms: cal reformular la governança, l’estructura i el pressupost.
LA TERCERA, EL PÚBLIC JOVE. I l’infantil. El català no crea espectadors nous. TV3 queda lluny per al públic de menys de 25 anys. Aquest 2021 ha de veure la llum la reformulació de la finestra infantil i juvenil de la Corporació. Si el canvi és només cosmètica, estem escanyant la llengua per la base.
