Puigdemont, 'El País' i els malestars del PSOE

BarcelonaSempre m’han fascinat els medicaments que s’anunciaven com a efectius per al malestar general: hola, què tal, posi-me’n una garrafa; vostè aporti la química, que jo ja trobaré el problema. I en premsa passa una mica el mateix. Si busques un malestar, el trobes. Especialment si el tens a la vora. Mirem aquest titular d’El País: ʺMalestar del PSOE amb Iglesias per la seva defensa de Puigdemontʺ. El de Podem va discrepar de les accions del líder independentista, però va admetre que ʺs’havia fotut la vida enlaireʺ per defensar unes idees polítiques legítimes. I, aquí ve la llimona sobre la ferida de la consciència, va justificar tractar-lo d’exiliat. La peça del diari de Prisa té un interès noticiable relatiu: farien el tema ʺMalestar de Podem per com Sánchez considera Puigdemontʺ? He fet una cerca a Google que em sembla eloqüent. El sintagma ʺMalestar del PSOEʺ a la web d’El País aboca 193 resultats. Com els deia, el partit necessita amb urgència un farmacèutic, segons es desprèn de tanta acumulació de casos. Ara bé, si busquem ʺMalestar de Podemʺ (o ʺMalestar d’Unides Podemʺ) tot just arribem a cinc resultats. I, de fet, si li traiem les cometes, el primer article que ens enllaça és un que parlen del malestar dins del grup parlamentari lila... pel xalet d’Iglesias i Montero. És a dir, que Iglesias causa malestar al PSOE... i al seu propi partit. En fi, res com una mica d’ibuprofèn per mitigar els efectes de la subjectivitis.

(Coda: la caverna segueix entusiasmada pel que anomena ʺla rebel·lió autonòmicaʺ. Però, com que l’encapçala Castella i Lleó, és una rebel·lió bona. I ara és El País qui intenta sufocar-la. ʺLa tercera onada es desboca en plena bronca sobre les mesuresʺ, diu el titular que obre portada, que commina les rebeques autonomies a acotar el cap i callar, en comptes de muntar bronques. Que molesten, vaja).