Punta Balena, un passeig pel parc d’atraccions

PalmaA sol ponent, l’aire al carrer de Punta Balena, a Magaluf, fa una pudor estantissa, una mescla de fems i de les bafarades d’oli refregit que surten dels locals que representen la gastronomia local, amb una oferta que oscil·la entre l’hamburguesa, la pizza i el kebab. També hi ha un restaurant xinès, enrajolat d’un gres untat d’un cap a l’altre del local d’una fina pel·lícula oliosa, i que a l’entrada llueix un buda rosat i un lleó daurat igualment greixosos i d’unes dimensions més que considerables. A l’agredolç perfum regnant hi contribueixen, també, sens dubte, les taques de verrim incrustades a les rajoles de les voreres. Les rajoles alternen les tonalitats rosàcies i blanquinoses; la massa que duen enganxada juga, en canvi, amb els negres, els grisos i els verds malalts. Aquest engrut de les voreres també és producte d’una mixtura de sucs, que van des de les pixarades i les deposicions dels parroquians habituals fins a altres fluids corporals, passant per les restes de menjar barat (i les corresponents salses per condimentar-lo) i de l’alcohol consumit per via oral o respiratòria, però que sovint acaba vessant per alguna banda. No passa gaire temps fins que comença a picar-me la pell, com si hi hagués puces o mosquits o algun altre tipus de paràsits, però és una suggestió. Punta Balena, en resum, és un carrer de drogats, de borratxos i de fulanes, no gaire diferent de les desenes de carrers del mateix estil que podem trobar a tantes altres ciutats europees. Amb la particularitat, però, que Punta Balena és també el màxim exponent d’un model turístic. El model turístic.

Són gairebé les vuit i mitja del vespre i a aquesta hora encara no hi ha festa. El carrer està moderadament transitat per banyistes que tornen de la platja i es dirigeixen als seus aparthotels per dutxar-se i posar-se a punt per a una altra vetlada memorable, negres que venen bijuteria, alguna família amb infants que sembla caiguda d’un ovni (les ofertes de paquets turístics barats fan que alguns acabin duent els fills a passar les vacances a un paradís tòxic) i grupets de joves que ja s’han canviat de roba i que fan la primera volta de reconeixement, tal vegada a la recerca de provisions. Són curiosament unisex, homes amb homes i dones amb dones: ja es mesclaran més tard, quan vagin col·locats. Finalment, el grup més nombrós és el dels cambrers i les cambreres que ja han obert els bars i que acaben de posar-los a punt per a la clientela: àmplies terrasses amb grans pantalles que emeten esports i videoclips, altaveus amb música discotequera a un volum encara no estrident, il·luminacions horteres de tons violacis o vermellosos. Els cambrers es distingeixen dels vianants perquè porten camisetes amb el nom del local estampat; les cambreres, perquè duen el cul a l’aire.

Ni una espurna de bellesa

Ni tan sols la llum de la posta de sol (tal vegada la màxima joia del paisatge de Mallorca, que cap especulador no podrà fer malbé) aconsegueix arrencar ni una espurna de bellesa als blocs de pisos i apartaments que envolten Punta Balena. Són construccions indiscutiblement lletges que deuen datar dels anys 70, 80 i 90, i totes pequen d’excessos: massa llargues, massa altes, massa atapeïdes, massa grolleres. Als peus dels edificis, envoltant-los, els baixos on s’entaforen els negocis de Punta Balena: Jumpin’ Jack’s, The Tree Lounge, Heaven, Super Kebab... Enmig d’aquesta tirallonga, una joieria que ofereix gènere de Majorica i de Lladró per als visitants amb inquietuds antropològiques. Passa un cotxe de la Guàrdia Civil i poc després un BMW vetust que fa arrencades i frenades, i un turista amb banyador i amb una tovallola penjada al coll creua el carrer a prop meu cantussejant: “Co-co, co-co-nut”. Vol dir que es dirigeix als apartaments Coconut, que tenen un cartell a un costat que anuncia “ cheap accomodation ”, allotjament barat: no el poden fer pagar molt car tenint en compte que estan situats a la zona més activa pel que fa al balconing, i envoltats per monstres clàssics de la nit de Punta Balena com Chaplin’s o The Office, que ara tot just escalfen motors però que d’aquí a poca estona entraran en una voràgine de decibels estrepitosos i de borratxera multitudinària. Ara, però, al pub The Tartan Arms, encara hi ha grupets de matrimonis seixantins, prototípics de la classe obrera britànica, acabant-se les seves rondes de pintes després d’haver sopat, i a la terrassa del Lennon’s, un sports bar enorme, només s’hi veuen dues al·lotes grasses i molt pintades que fumen un narguil cadascuna. Passen tios sense camisa amb tatuatges al cos; els negocis dels tatuadors són aquí mateix i duen noms com Sailor, Fuckin’ Bastards o Sorry Mom. A la terrassa del Face’s, tres cambreres amb el cul descapotable xerren de les seves coses assegudes en rotllana, com si fossin veïnes a la fresca en un lloc d’estiueig de fa cent anys. Al darrere del local es veu el mar i l’illot de la Porrassa, que va servir de refugi a les tropes de Jaume I abans del desembarcament a Santa Ponça. Una mica més amunt d’on soc hi ha el Honeys, i una mica més avall, el Secrets, dos locals de lap dance, és a dir, de ballarines d’estriptis. Passa un grup de joves espanyols que xerren animadament entre ells, però només puc arribar a sentir-los dir “aquí no hay tocino ”.

La porta d’entrada

La porta d’entradaEn anar o en tornar de Punta Balena es passa per davant del Katmandu, un complex amb parc d’atraccions i hotel que, per les seves dimensions, és un monument difícil de superar pel que fa a la lletjor i el mal gust. La façana de l’hotel està presidida per una figura monstruosa, mai més ben dit, del Ieti, el llegendari home de la neu, que figura que s’enfila a un edifici molt més abominable que ell mateix. I el parc ofereix tota casta de diversions en format cartró pedra per als infants (des d’un minigolf fins a una grotesca església gòtica passant per un museu d’horrors diversos), al costat de les imprescindibles terrasses i quioscos perquè s’hi abeurin els progenitors. És una bona porta d’entrada a l’altre parc d’atraccions, el de Punta Balena, al capdavall no menys infantil i tan sols una mica més depravat.