Putin, atrapat pel virus i el preu del petroli
Un cop elaborat el dol per la frustració que va representar desconvocar el plebiscit de reforma constitucional i renunciar a les desfilades patriòtiques pels 75 anys de la derrota del nazisme, Vladímir Putin ha focalitzat les seves energies en gestionar l’epidèmia. El Kremlin té clar que ha de preservar els contorns més vulnerables de la societat russa i, alhora, procurar que les escletxes del règim no esdevinguin esquerdes. Putin ordena que la desescalada es faci amb ritmes flexibles i regionalitzats, tot recordant als seus governadors que les negligències seran considerades actes criminals. Per al president és un malson que des d’Occident li recordin que Rússia és ja el segon país del món en nombre d’infectats -més de 300.000- i que cada dia es contagiïn milers de persones. La retòrica oficial s’esforça a apaivagar l’impacte de les xifres tot contraposant-hi els gairebé sis milions de proves que s’han fet o bé que la letalitat del covid-19 no arriba als 3.000 morts. Una dada que no pocs ciutadans qüestionen, evocant la poca confiança que, històricament, genera a Rússia la burocràcia encarregada de donar xifres de víctimes. Confiança a la qual tampoc ajuda gens que s’hagin infectat tres homes del govern de Putin: el primer ministre, Mikhaïl Mixustin; el ministre de la Construcció, Vladímir Iakuixev, i el portaveu presidencial, Dmitri Peskov. ¿És que el Kremlin, abduït durant setmanes en els seus projectes de mutació constitucional, no va detectar o no va voler adonar-se de la magnitud de l’amenaça de la plaga? I no només de les conseqüències per a la salut de la gent: la paràlisi mundial ha ensorrat el preu del petroli, un dels puntals de l’economia russa. La pandèmia està posant les finances de Moscou cap per avall i el model productiu davant del mirall.
El Kremlin trenca la guardiola
El dissabte 25 d’abril, mentre encara no s’havia evaporat la recança per la cancel·lació de l’anhelat referèndum, Putin va haver de signar l’ordre de començar a cobrir el cost de la catàstrofe econòmica tirant de l’anomenat Fons de Benestar Nacional, una mena de guardiola creada amb els ingressos per les exportacions de petroli quan el preu del cru vivia el seu millor moment. El fons -tot un fons de rescat- acumulava vora 13 bilions de rubles, uns 165.000 milions de dòlars, equivalents a l’11% del PIB. Però trencar la guardiola i començar a viure’n té riscos: el primer de tots és que la crisi i la paràlisi duri més del previst i la guardiola es buidi. El ministre rus de Finances ja ha advertit que cap a final del 2020 el fons podria reduir-se a 7 bilions de rubles, uns 93.000 milions de dòlars. I això vol dir que l’estat rus haurà de compensar la caiguda d’ingressos emetent deute addicional per més de 13.000 milions de dòlars. Una situació que es pot anar complicant i que connecta amb el problema de fons que arrossega el model productiu rus: que estigui basat en l’exportació de matèries primeres, especialment dels hidrocarburs. En els últims anys al voltant del 70% dels ingressos per exportacions han estat generats pel gas i el petroli. Una economia poc diversificada a la qual la realitat li està recordant que és una anomalia en si mateixa. Tot i que de vegades prengui la forma d’un enlluernador miratge.
