Que algú els pari els peus, sisplau
"Quan va ser l’últim cop que vau buscar una adreça fora de Google Maps?"
Analista tecnològic¿Heu intentat algun cop que els vostres contactes, encara que siguin només els més pròxims, se us dirigeixin a través d’un xat de mòbil que no sigui WhatsApp? Quan va ser l’últim cop que vau buscar una adreça fora de Google Maps? I quina va ser l’última aplicació descarregada que no fos de la Play Store de Google o l’App Store d’Apple? A quina botiga digital consulteu el preu d’un producte sovint davant d’una botiga física? Els serveis de les grans tecnològiques ianquis, sobretot les quatre de l’acrònim GAFA -Google, Apple, Facebook i Amazon-, estan tan integrats en la vida quotidiana que poca gent es planteja prescindir-ne, tot i tenir a l’abast opcions per fer-ho.
Google és probablement la GAFA més assentada en la nostra vida digital. El cercador i el navegador Chrome són la porta d’accés a la web per a la majoria dels usuaris d’ordinador, i el sistema Android afavoreix que Gmail o Maps siguin l’opció per omissió de molts usuaris de mòbil. Més enllà, Google té una capacitat impressionant per rastrejar i orientar la nostra activitat: no només gestiona la principal xarxa de publicitat digital -anuncis personalitzats en les seves pàgines i en les de milions d’altres webs i aplicacions-, també és habitual fer servir la credencial d’usuari de Google per identificar-se en altres llocs d’internet, per haver de recordar només una contrasenya. I hi ha alternatives a la majoria dels serveis de Google: Maps es pot substituir per Here We Go (Waze també és propietat de Google); Chrome, per Brave (amb funcions de bloqueig del rastreig digital); Gmail, per l’aplicació de correu del propi dispositiu, i la credencial única, per un gestor de contrasenyes com LastPass o 1Password. Però cal un esforç addicional que no tothom vol fer: està cantat que l’ smartphone emblemàtic Mate30 que Huawei presenta dimecres a Munic punxarà en vendes a Europa, perquè és el primer que la marca xinesa ofereix sense possibilitat d’accedir als serveis de Google.
L’esglai de Roger McNamee
Igual que Google, Facebook també gestiona una àmplia xarxa de publicitat -molts creadors d’aplicacions l’inclouen quasi inconscientment als seus productes- i les seves credencials d’usuari permeten identificar-se en serveis de tercers. Facebook és la dolenta de la pel·lícula per a molts internautes, que no li perdonen la difusió sense control de dades personals, òbvia en el cas de Cambridge Analytica i en molts altres de menys mediàtics. Però, curiosament, una part considerable d’aquests internautes no dubten a utilitzar WhatsApp i Instagram, dos serveis que Facebook ha acabat integrant: comparteixen la base de dades d’identitats i missatges. Recomano llegir Zucked, el llibre on l’inversor Roger McNamee es declara esparverat pel monstre que va contribuir a crear. I el més preocupant és que el model de negoci de Facebook va a tota màquina: va pujar de cotització quan la Comissió de Comerç dels EUA li va imposar al juliol una multa de només 5.000 M$: els inversors l’esperaven més alta.
El cas d’Apple és particular. L’empresa presumeix amb raó de respecte per la privadesa, però controla en exclusiva les aplicacions i el contingut que els consumidors poden carregar als iPhones i iPads. I la nova versió 13 del sistema iOS (a l’abast divendres que ve) ja inclourà un mecanisme d’identificació digital únic alternatiu als de Google i Facebook, però amb objectius semblants. A més, Apple comparteix amb les altres GAFA la lectura creativa dels règims fiscals europeus, que li permet tributar allà on li surt més barat i no a l’estat on genera l’ingrés.
Generar dependència
Finalment, Amazon té una implantació territorial imbatible: gràcies a un eficient dispositiu logístic pot oferir una varietat immensa de productes i dur-los en un temps rècord als consumidors occidentals, de qui ha anat acumulant un perfil detalladíssim per personalitzar les ofertes. Però, a més, milers d’altres comerços venen també mitjançant la plataforma d’Amazon, i hi ha el risc d’abús de posició dominant per afavorir els productes propis.
En un mercat ideal, els internautes estaríem més ben disposats a fer servir alternatives a les GAFA, però en molts casos els mateixos gegants les han acabat comprant per absorbir-ne personal, tecnologia i clients. Per això, el consens general és que l’únic camí per modular la influència dels gegants digitals és una estricta regulació administrativa per impedir als postadolescents malcriats de Silicon Valley anar travessant el llindar entre el que és tècnicament possible i el que és lícit. Fins i tot es parla de forçar la segregació de parts dels seus negocis, com van fer els EUA amb les telefòniques i les petrolieres: la frase “Les dades són el nou petroli” no és en va.
